“ Al Maig, cada dia una raig”. El primer dia s´enceta així, amb un llamp inesperat, sota un cel que no té res de traïdor : més aviat anodí, entelat, irromp la força d´un tro cruixidor, sorgit de no se sap ben bé d´on. Un sol llamp i un sol tro, com si fos un tret de sortida per acomplir els baròmetres de la saviesa popular. I el raig, al darrera, vingut d´aquest cel sense trencar-se. Regalimen les teulades en un tres i no res, i de igual manera que es tanca una aixeta, al cap de mitja hora cessa i surt el sol per fregar la mullena.
A la tarda plovisquejarà, i al vespre, la pluja tornarà, més valenta. Torna la fresca. La primavera és gentil : ofereix un vano on hi té cabuda la neu tardana i la calor al migdia dels matins d´estiu ; els brots florits dels pruners, les primeres espigues barrejades amb les roselles i el vol sobre trapezis invisibles de les orenetes. I la pluja jugant a cuc i amagar, oferint jocs de llum a cada moment.
Llegeixo, mentre plou, en algun llibre, una frase on es parla de l´estranyesa provocada per la pressió dels esdeveniments sobre les vides humanes. A mi se´m fa estrany quan la gent et diu que aquest any la calor ha vingut de cop, que ja no fa les primaveres d´abans, que en dos dies la gent ja va amb xancletes i màniga curta, que l´Abril s´ha acabat i que d´aqui dos dies Nadal, ja veuràs, que a partir dels quaranta el temps passa volant... La pressió dels esdeveniments...tanta pressa hi ha per arribar a l´estiu ? I mentrestant, enyorant primaveres sense veure la present, que tot just encara no ha arribat a la meitat. Canviar, sempre canviar, vet-ho aquí. L´ansietat de no anar enlloc.
Llegueixo, mentrestant plou amb aquesta cadència de Maig : “Aquell home experimentava, davant la seva vida passada, la tranquil.la satisfacció del fuster que acaba de polir una bella post : “ Ve-te-la aquí : ja està llesta “.
Al mateix llibre, fa uns dies, també hi vaig llegir : “ Les pròpies misèries ens enriqueixen”.
I anar fent...
6 comentaris:
M'aturo atreta per la llum dels "solets" de la fotografia. Llegeixo sense presses per arribar al final, recreant-me en un sol llamp i un sol tro, que il-luminen i parlen de VIDA.
Cada frase emmarca un quadre, aconseguint un acolorit pasword amb què m'embolcallo.
Endavant, Estranger...Ves fent, si us plau.
Com la Pilar, el primer que he fet ha sigut ampliar la imatge de les margarides i deixar que em mullessin. I m´he sentit igual de fresca, com si no n´hagués tingut prou en veure caure la pluja tot el dia.
I al llegir cada paràgraf m´he parat a pensar que tens raó, hi ha qui te tanta pressa en anar saltant estacions que no se n´adona del que es perd en cada una d´elles.Potser has d´acostar-te als quaranta per adonar-te´n o potser hi ha qui no se n´adonarà mai.
Vethoaquí, al maig cada dia un raig?, però si plou i fa fred com si fòssim a l'hivern, si anem fent salts en davant i en darrera. De quin llibre has tret aquesta frase tan meravellosa "Les pròpies misèries ens enriqueixen", i saps per què ens enriqueixen perquè ens fan anar endavant precisament perquè, malgrat formar part de la natura, som quelcom una mica diferent de la resta d'éssers vius. Així que, endavant i a seguir escrivint i vivint.
plou... i no puc evitar pensar en la cançó dels Pets... feia massa temps que no pensava en aquesta cançó!
el temps passa volant sempre, però només perquè tenim pressa. per mi ja pot ser primavera fins al setembre i que després comenci la tardor... jo em queixava la setmana passada de la calor, sempre em queixo i em queixaré de la calor, m'atueix massa com per agradar-me en excés, amb prou feines el punt just i ... nàfent!!
Pilar, sense el si us plau, si us plau. Seguiré fent, sempre hi ha un bon motiu per fer-ho, i unes paraules com les teves n´és un de perfecte. Gràcies.
-----------------------------------
Quan he llegit lo dels quaranta, em pensava que eren graus, i no anys. Segueix plovent i fa fred, però el verd és àlgid per allí on passes. Es fa difícil no adonar-se´n, i m´estranya que hi hagi gent que no ho vegi. Però em penso que tens raó. Qui sap si quan sorti el sol... llavors el verd serà inmens. Sense cap pressa, això sempre.
-----------------------------------
És del llibre "Vol de nit", del Saint-Exúpery, un escriptor que no em canso mai de llegir. M´agrada els eu estil evocador, i com parla de la vida i del seu món, el dels avions quan volar era una aventura.
I no és com a l´hivern, ara és molt, però molt diferent. Ara estem al mes de Maig, en plena primavera.
-----------------------------------
La del "Bon dia", potser ? Tú queixat, clar que si. Mira si funciona de bé. Hi ha qui es queixa per tot, però tu ho fas quan cal.
Seria una primavera excessivament llarga, no trobes ? La calor és bona ( al Pirineu, es clar ), quan toca.
'està plovent i no tinc ca pressa, està plovent i no tinc pas son, no tinc paraigua però m'és igual, està plovent però em vull mullar... la meva ment necessita aigua fresca, i el pensament vull refrigerar, no tinc paraigües però m'és igual, està plovent però em vull mullar...'
http://www.youtube.com/watch?v=lkRw26y259w
la del 'bon dia' podria dir que la detesto força, per haver-la hagut de patir massa.
una primavera eterna tenint en compte com em sento quan és primavera, sóc una paradoxa.
la calor és bona quan només tens per fer el que et ve de gust fer... sinó ja em diràs què hi feia jo un agost al Sàhara.
Publica un comentari a l'entrada