Boira

Bescanvio la mirada. L´avinguda gris i mig buida de trànsit, de llums de fre i fanals alts, d´arbres tristos i passar fugisser, desapareix. Una massa blanca m´envolta, i van apareixent fantasmes, com esquelets d´una terra de somni : una ombra d´arbre, una casa perduda, un pont tremolant pel pas d´un tren invisible,una silueta negre, un riure de bruixa...un punt vermell. Aturat, l´esquena d´un cotxe, amb una estranya enganxina d´un home amb una dalla, i fumera blanca, densa, davant dels fars. Dalt, una estela de punts taronges perdent-se en una fina corba. Dins, la percepció clara d´un espai ample i nítid, acollidor.Els propis ulls al retrovisor, la ràdio sonant fluixa amb una cançó de les Marvelettes. La dalla i l´home estirant-la endavant, un moment de curiositat, de pensament teatral , en la boira penetrant enlloc. Seria bo afegir-hi un calfred...però no, no fa prou fred.

Com una paret trencada la traspasso, més amunt, a l´entrar a l´autopista. La lluna somriu, amb fina ironia.