( I digue´m, tú que ho deus saber : pesa més un quilo de palla o bé un quilo de ferro ? L´espantaocells va romandre callat, sospesant el seu cor. L´ocell va volar, sense resposta ).
De quatre botons te´n fas un somriure. Dos ulls, dues ninetes negres sotgen, rera l´enreixat d´un barret fet amb la teva carn, el curt tros de carretera fins al canvi de rasant ; la torre de l´amo a l´esquerra ; el tros llaurat, els dos arbres fruiters, el bosc, el cel ; i poca cosa més, tret del minse trànsit traginant sobre la linea encorbada de l´asfalt, resseguint plàcid el caprici orogràfic de vells empedrats unint pobles amb noms de sants comarcals, on encara lliuren el seu esperit de benvinguda a dues llargues fileres de plataners, desvetllant puntes de vells campanars al fons de tant bell passadís.
Cabells llargs, peus i mans de palla. Home de palla, incansable home de palla. Els homes et somriuen, les bèsties et defugen. Tens l´ànima i l´estètica dels vagabunds. Vladimir, amb el seu barret trencat, guaitant el seu company Estragon mirant de treure´s la bóta, sembla parlar per boca teva quan diu : “ L ´esperança ajornada fa la cosa malaltissa. Algunes vegades sento que tot ve igual. Com ho podria dir ? Reviscut i al mateix temps”(*). La palla brolla dels camals dels teu pantalons, tú no tens bótes per caminar, però sembles tenir les mateixes i antigues preguntes dels que somnien menys coses que no hi ha al cel i a la terra (**).
Hores d´ara deus seguir allí. Dia i nit, el canvi de rasant al davant, els braços en creu, el cor ferit. Godot es fa esperar. Però treu ferro a l´assumpte, home de palla : rera l´asfalt hi ha dues llargues fileres de plataners, esperant l´estiu.
(*) Extret de "Waiting for Godot", de Samuel Beckett.
(**) Parafrasejant Huxley.
7 comentaris:
Godot mai arriba, esperar-lo és en va.
El que no ho és , és veure com els plataners en fila es vesteixen i es desvesteixen una i altra vegada, del verd al groc.
I a l´espantaocells maco li diria que fa bé de sospesar-se el cor, malgrat tothom digui que el ferro i la palla en la mateixa mesura pesen igual, el gest sol, ja el revaloritza.
Bon diumenge primaveral, de moment.
Potser no arriba perquè ja hi és, i per culpa d´un canvi de rasant, no el podem veure. L´espantaocells fa el cor fort, com si fos de ferro. Vet-ho aqui.
I passar sota un passadís de plataners a l´estiu és una de les coses més delicioses que hi ha.
Primaveral aquest Diumenge. Alguna cosa deus haver fet...
Estic més que convençuda de que Godot el visita dia sí, dia també. Passa que ningú li ha explicat a l'Espantaocells que Godot és un pit-roig.
I tots sabem com en són de xafarders els pit-roigs, que segur que s'ha ben passejat per sobre el barret amb tot el desvergonyiment del món. Només li ha fet falta un intent d'aproximació per adonar-se que el cor d'un espantaocells abarca la immensitat.
M'agrada aquest Espantaocells, tot i que d'allà on vinc jo no hi seria gaire benvingut.
Sota els plataners sempre fa goig de passar-hi, sigui l'estació que sigui.
Saps? avui he vist dues òlibes precioses :)
Un pit-roig ? No se m´hauria acudit mai. però ara que hi penso, alguna cosa deu tenir-hi. No acabo d´entendre això de que no seria benvingut d´allà on vens tú. Potser és que no en gasteu ? Avui en dia la gent hi posa cd´s penjats d´un fil, es veu que són més eficaços, però, es clar, no tenen l´encant de l´home de palla.
Dues òlibes, dius ? Jo n´he escoltat algun cop, però veure-les no les he vist mai. Deu ser tot un espectacle.
Aquest cap de setmana hem baixat al Maresme i el meu cunyat ha aprofitat per fer anellament científic, no sé si li faria gaire gràcia tenir un espantaocells aprop. Tot i que vam espantar a les òlibes, doncs vam enfilar-nos per xafardejar el forat on suposàvem que havien fet niu i sí, hi eren i vam veure com sortien volant, la segona va aprofitar per cagar i batejar-nos a la meva germana i a mi. Al meu germà, que és el que es va enfilar a l'escala, li van passar arran de nas. Va ser un moment uffff... espaterrant! realment increïble i emocionant, cagarada inclosa.
pot ser que ja haguéssim vist la primera foto? :)
Un petit detall, res més que això, just després que el pit-roig alçés el vol.
Publica un comentari a l'entrada