La idea amagada, la concentrada idea simbòlica, una idea induïda...pau ; l´abast d´un abisme de cançó d´amor, d´un creuament de camins, del que hi és però no hi és... fons d´aigua clara i transparent; el final d´un passadís fosc, la mentalitat d´una mirada, potser tú o ningú...cal.lidesa intocable; l´invisible rera dos plans , un sòl vèrtex il.luminat, sageta impossible...pedra de toc.
7 comentaris:
Quin és el seu secret? Quine és el seu valor? On trobar-la? Com reconèixer-la?
Ai Pilar, quantes preguntes. Jo esperava respostes.
Pues si que anem bé !
Les preguntes acostumen a ser el començament de les respostes. Ara a veure si hi ha sort i trobo la Pedra Rosetta i així puc contrastar la Pedra de toc.
Has provat de posar-hi la mà al damunt? estic convençuda de que les pedres parlen, el que passa és que no les sabem escoltar prou bé.
Una foto preciosa. Té una llum magnífica.
Bona setmana vailet :*
Intueixo:
vista:llum entre penombres,
olor: encens,
tacte: calidesa pètria,
so: eco de passes pròpies,
sensació: pau ( de nou induïda) , recolliment i soledat compartida.
Incògnita: quina és la pedra de toc, la il·luminada o la que resta en la penombra?
( continuo pensant que fragments com aquest, arrenglerat en versos, hi ha qui en diu poesia)
Estava molt amunt la pedra, Elur. Ara, el toc està al Nou Camp, d´això n´estic segur ;).
-------------------------------------
L´olor no era d´encens,simplement era fresca. Per lo demés ho has endevinat, i la icògnita final...per mi és a la penombra. La il.luminada és la que veig, just la que arriba al vèrtex.
per la propera vegada, sàpiques que les de baix guarden els mateixos secrets que les de dalt ;)
(oh!! estic en un núvol enmig d'un cel blaugrana... quins nervis que he passat!)
bonanit!
Publica un comentari a l'entrada