“ Vas endavant,
reconeixent les fites dels teus predecessors, emocionat, divertit,
acceptant tant la mala sort com la bona sort – la rosa i les
espines que diu la dita-, el pintoresc destí del món, que ofereix
tantes possibilitats als qui en són dignes, o potser als qui tenen
sort. Si, vas endavant. I el temps també va endavant...fins que,
davant teu, albires una línea d´ombra que t´avisa que també
caldrà deixar enrere la regió de la primera joventut”.
Joseph Conrad , de “ La
línia d´ombra “ ( 1915 ) - Ed. Proa , Clàssics moderns.
Si , els llibres tenen
aquestes coses, a vegades hi tornes fent un cop d´ull d´una foto a
una lleixa . Vet-la aquí, la segona línia d´ombra. De la primera ja
no me´n recordo massa, però passa com quan rellegeixes un llibre
molts anys després d´haver-ho fet : a mesura que vas girant els
fulls, els paisatges imaginaris tornen tal i com els havies pintat
per primer cop, i els personatges cobren vida com si no hagués
passat ni un segon del seu temps. És agradable fer-ne la prova de
tant en tant, és sorprenent.
A la meva línia d´ombra
( la segona ) hi ha aparegut una petita llum. De primer, em pensava
que era una taca a la pantalla, de petita que era. Però no,
mirant-me altres fotografies també hi surt. Del lloc d´on prové,
no ho puc assegurar, però em penso que no l´ habita ningú. He
pensat que potser era algun estel caigut en una nit d´estiu, però
seria un cop de sort impropi d´algú com jo. Deuria ser un caminant,
però encara feia prou sol per anar engegant llums, si no fos que fos
un espeleòleg, ves a saber. Prefereixo veure-la com un senyal
intrigant...en la meva segona línia d´ombra.
( La llum hi és. L´ombra, també )
7 comentaris:
La llumeta podria ser diferents coses: el reflex del sol sobre una bassa ( improbable),la caseta o el tot terreny del guarda, el flash d´algú que fotografia des de l´altra banda ...fins i tot un miratge.
Als dissortats a vegades els cau una estrella al damunt i ni se n´adonen.Potser si era una estrella perduda.
Em sembla un text una mica, no, molt enigmàtic, segur que per a tu no ho és, ens passa a tots, la llum té tants matisos que moltes vegades no sabem captar-la en tots el seu espectre, ja que els límits visuals, tant per damunt com per sota, varien d'individu a individu en funció de determinacions externes o medioambientals que modifiquen les determinacions genètiques. Vaja rotllo que m'ha sortit, però fes-me cas, si vols, molt millor mirar endavant!
Sí que han marxat sí, les orenetes, i també les cueretes blanques, no les he vist més. I mira que encara fa calor. Els que no han hivernat, encara, són els mosquits tigre.
Oh! Oh! i Oh!
El primer pels canvis al bloc.
El segon per l'escrit.
El tercer per la foto. Bé les fotos.
Aquesta fita em té el cor robat.
Les estrelles quan cauen haurien de fer soroll...
No sé, hi ha disortats amb bona estrella, tot i que no ho saben. I n´hi ha que no ho són i no paren de buscar-ne. Potser si que és una estrella perduda...
-------------------------------------
No, és interessant, molt científic. Però em temo que ho hauré de lleguir un parell de vegades més. El que si és veritat és que hi ha espècies que no emigren ni a patades. Els insecticides ja no són el que eren.
----------------------------------
T´explico un secret, Elur ? aquesta fita la vaig refer jo, perquè l´original havia anat a terra i havia estat substituït per una mini-muntanta d´aquestes que estan tant de moda ara, en plan nepalí. No sé que els ha agafat als pixapins amb aquesta fal.lera de fer muntanyetes de pedres per tot arreu.
Però bé, gràcies, gràcies i gràcies.
Estàs fet un artista 'fitaire' doncs.
Ja saps com són que es calcen unes xiruques, canten un parell de cançons dels Esquirols i es pensen que ja ho saben tot i que poden anar a merdejar per tot arreu.
De res :)
M'has fet recordar una nit a Praga i unes fotografies que vaig fer a la façana d'una esgléssia. Em sobten les llums que vaig captar en diferents punts. En cada fotografia són els mateixos. Hi havia més persones que van fer fotografies i a cap d'elles els hi van sortir.
No tot té una explicació...Això no vol dir que no passi. Com bé dius, sempre hi ha una estrella que cau.
La llum té multitud de matisos, i cada un d´ells multitud de raons, de significats, de preguntes, d´enigmes, d´estats d´ànim...la llum és vida, no ?
Publica un comentari a l'entrada