Malgrat la xafogor segueix fent el seu rumb, les orenetes l´han emprès deixant buits els seus nius. No deu ser per un tema de temperatura, més aviat, penso, deu ser per mirar de tenir un vol apacible al sud . Potser, pensant- ho bé, deu ser que les cries ja han finalitzat el seu aprenentatge paralel.lament al desenvolupament del seu aerodinamisme corpori : els cossos petits han agafat velocitats de vertígen i sense voler-ho, com aquell ànec convertit en cigne, s´hauran trobat que aquest minúscul racó de món se´ls ha fet massa petit, que el volar per iguals dreturers és, finalment, un pèl avorrit. Serà el cel, segurament : l´han vist vast i inabastable.
Els capvespres, naturalment, han perdut interès sense veure venir un vol rasant arran de camí, una fletxa negre de front clar; l´imperceptible i lleuger inclinar d´ales, l´ estrabada de vent a les orelles; la ulterior i plàcida penitència, girant la vista cap a elles, per no saber volar. Encara, més aviat del que em pensava, ara me n´adono : el mateix capvespre s´esmuny sense remei, com qui tanca una frontera entre dues terres. El sol defuig el seu propi vertígen i cada cop més, decau rera els turons seguint les pautes dels ulls que ja se´l miren. Minuts, segons...adéus.
13 comentaris:
Els adéus són tristos quan no saps si hi haurà retorn, et deixen amb l´ai al cor. Però les orenetes, segur que tornaran.
Les meves ( i els falziots també) crec que encara hi són, aquest vespre ho tornaré a mirar. M´emprenyaria una mica que es despedíssin a la francesa, sense avisar.
Aquests darrers dies percebo aquest bri de tristesa que despren el text a l´hora en què s´escurça el dia i es fa fosc molt més aviat. Són senyals de canvi, que és bo que hi siguin també, si no , es pararia la roda. Tot i així demano una mica més de pròrroga.
Mira amb les orenetes no m'hi he fixat, demà ho faig, segur, però sí que fa pocs dies tinc uns visitants assidus al jardí de casa que es paren als filats i es passegen pel jardí sense por. No tinc ni idea quina mena d'ocells són, però són petits i estilitzats i bàsicament blancs amb alguna ratlla més fosca, mai m'hi havia fixat amb ells des que se'm passegen descaradament sense immutar-se, se'ls veu delicats i eixerits. M'agradaria saber què són, si aconsegueixo fer-ne una foto, ho esbrinaré.
Ai, les orenetes que ja marxen del Vallès, però la calor és la del mes de juliol que ara ens la tornen.
Sí, es troben a faltar els vols d'orenetes i de falciots, d'aquests últims fins i tot enyoro els crits estridents de cada matí i vespre... però sempre tornen i als capvespres de tardor segur que hi trobem altres joies que els ompliran, nous colors, noves olors... bolets! ai, espero que plogui aviat aviam si se'n fan.
Dissabte passat vaig ser testimoni de la migració de centenars d'orenetes. Ens vam passar més de tres hores envoltats de grups que anaven cap al sud. Mai n'havia vist tantes! Ens passaven arran del nas com aquell qui diu.
Són ràpides les punyeteres, no en vaig poder 'caçar' cap d'aprop! no tenia ni temps d'enfocar :P
Hauries de veure, si és que no ho has fet ja, un vol de rapinyaires migrant... és una meravella veure com van pujant amunt, amunt, amunt fent cercles, fins que troben una corrent tèrmica i el perds de vista ràpidament i tot això sense moure gens les ales, només mantenint-les desplegades.
Aquests sí que em fan tenir unes ganes terribles de tenir ales i volar. És impressionant.
Les visitants de la Macondo segur que són cueretes blanques :)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Cuereta_blanca
http://www.xtec.es/~aalas/ocells/cuereta.htm
És una descarada.
(Espero que no et faci res la intervenció Estranger, no m'hi he pogut resistir)
Vull dir que la descarada és la cuereta, è?
Amb el teu permís, Estranger.
Gràcies, Elur, ja ho he consultat, i jo diria que sí que l'és, crec que també serà difícil fer-li una fotografia perquè es mouen amb molta rapidesa i agilitat, i sí que són descarades, les cueretes, èèèèè...
A mi la pròrroga se m´acaba sobre dos quarts de nou, que és quan arribo a casa,un fet invariable. Aquesta setmana m´he anat despedint, tot i que sempre hi ha els Dissabtes i els Diumenges. Encara queda, doncs...
-----------------------------------
Mai he pogut veure una migració així com les que expliques, Elur. Me les puc imaginar, però. I si, sembla que demà plourà bé. Anirà bé pels bolets. Ara a disfrutar de les primeres fresquetes, a veure si arriben.
-----------------------------------
Veus Macondo ? sabia que l´Elur t´ho diria, per això m´he esperat una mica més, perquè jo, el poc que sé d´ocells, és per ella.Cuereta blanca, ja veus quins noms...Està bé tenir visitants d´aquests.
-----------------------------------
Aviam que entreu a país estranger : passaports...mmmmm...val, val...(tam ! tam ! ). Permisos concedits.
Si tens ganes de veure-ho reserva't l'últim cap de setmana d'agost de l'any vinent i escapa't al Ripollès... o a Tarifa ;-)
Enyorava el regal dels teus capvespres.
Segur que el rellotge interior és més potent que les temperatures enganyoses.
Les orenetes de les meves contrades abans d'anar-se'n ens conviden a grans concerts.
Ho tind´r en compte, Elur. Gràcies.
-----------------------------------
Ben retornada, Pilar. Un plaer, haver llegit el teu viatge de fa uns anys per les Amèriques, com el fet del detall de passar-te per aqui. Espero que tot hagi anat força bé. Jo, ja veus, fent capvespres.
Salut.
Tu també has pintat les parets! T'ha quedat més viu i menys seriós, i amb molta classe! Vaja que sembla un palau.
Ui, i has tret el retrovisor, em posava una mica nerviosa, la veritat, molt millor ara.
Si, però ja saps que posar-s´hi és el que més costa. Tú m´hi vas animar una mica.
Si, jo també estava cansat del retrovisor. Cal mirar endavant.
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada