"Tot pessimisme amaga un optimisme ocult. Tota renuncia a la vida, tota denegació de plaer, tota obscuritat, tota austeritat, tota desolació, té per finalitat autèntica aquella separació de quelcom que ha de conduir al seu perfecte gaudi.(...) Per estimar alguna cosa, no hi ha res com advertir que ho podem perdre.(...)Aquest món i totes les nostres facultats són molt més terribles i mes belles del que ens pensem fins que ens ho recorda un accident.(...) Si el lector vol adonar-se de l´esplèndida visió de totes les coses visibles, tanqui un ull ."
G.K. Chesterton , " Enormes minúcies "
Resto dins les ruïnes de la vella Espluga, observant atrinxerat la vista plàcida del bosc, el cel i el gran , sempitern drac adormit una mica més enllà, vora l´horitzó boirós. Amb dos ulls oberts al matí del Dissabte, n´hi ha un altre vivint dins meu que es desperta de tant en tant i obrint-se, afegeix l´adjectiu terrible a l´esplèndida visió de totes les coses.
I això em fa recordar com estimo.
2 comentaris:
Dóna per més d´un comentari aquest post. Te´n deixo només tres.
1.-
No puc imaginar-me l´adjectiu terrible veient aquests tres horitzons sobreposats, t ´has de sentir bé per força tenint-los al davant.
2.-
He provat de tancar l´ull, per instint he tancat l´esquerre oblidant que dels meus és el dret el que hi veu menys. La imatge sortia desenfocada però seguia essen-t´hi.
Per seguir-la veient nítida i precisa no he tingut altre remei que acostar-m´hi. Potser aquí està el quid de la qüestió, en l´apropament.
3.-
Estimar ens obre la mirada.
Bon dia ;-)
Si, si, si.
Avui ho veig més clar.
Bon vespre !
Publica un comentari a l'entrada