L´aigua
bateja tots els sorolls d´aquesta nit, la nit mulla tots els sorolls
d´aquesta aigua. Els bassals de les voreres deixen empremptes
momentànies, mars roigs incapaços de ser traspassats. Només el so
com d´onada i després la pluja, intermitent d´intensitat,
amortitzant les escombretes noves de trinca mentre l´asfalt dilueix
les llums brillants i les allargassa a la velocitat dels sentits,
esmorteïts d´esma on els ulls fixen la mirada a l´oli pintat
desgastant-se de formes vives com cavernes filosòfiques; reflexes
dragonians d´antigues fortaleses.
Bastiani viu
dins la cabina, i sembla morir a cada instant que passa, omplint l´espai d´antigues oportunitats perdudes.L´intermitent amb el seu so de rellotge
acampanat acompassa el moviment dels braços al gir de la ciutat,
perduda enmig de tal miratge. El temps mesura les gotes damunt els
vidres, l´univers es desdobla a cada gota que baixa i s´atura al
joc vermell de cinc semàfors. Verd, estrany verd quan neixen tantes
estrelles.
El paraigua
regalima obscuritat ; les puntes de les sabates, més humitat. S´encongeixen les ombres
fosques de l´arbram, regalimen els teulats. Només falten els gossos,
els gossos de ciutat. Sense ells la nit és massa amable, sense ells
no hi ha soledat .No hi ha collars als colls dels gossos de ciutat.
Sense ells, ja no plou sobre mullat. Mai plou sobre mullat.
4 comentaris:
Els anglesos en diuen it's rainning cats and dogs, i ara...què ens deuen haver fet als humans els pobres animals!
Mai plou sobre mullat, m'agrada que capgiris l'expressió.
Aquest dies m'encanten, el cel és net i ja es troben bolets. Avui faré una fregideta de mollarons.
Bon cap de setmana.
Al final algun déu o alguna deessa ens devia escoltar... beneïda pluja.
Aquí una horeta, més o menys, abans de que escriguessis el post plovia a batzegades, com si tiressin galletades d'aigua. Algun tro despistat ho acabava d'amenitzar.
M'agrada la pluja nocturna a través de les llums de la ciutat darrere els vidres.
Ahir, escoltant la pluja com martellejava la paret vaig pensar que el seu so era el mateix que el d´un antic rellotge de peu d´aquells que abans hi havia a les cases. Era insistent i incisiva.
Aquest matí ha plogut diferent, era una pluja fèrtil, d´aquella que amara però no fa mal, que drena fins arribar al cor.
Aquesta tarda no sé què ens espera però ja tinc ganes de no fer de mera espectadora, encara que pel meu bé més em valdria mirar-me-la des dels vidres altra vegada.
Es ben metafòrica la pluja.
Mollarons...no els conec aquests.Araho he buscat, semblen pinatells, però suposo que no ho deuen ser. El cas és que per aqui encarano en tenim, potser el cap de setmana vinent. La coneixia, l´expressió anglesa, ja tenen expresions rares, aquests anglesos. Estan bé aquests díes,si, tot canvia de repent, inclús ara ja fa fred.
M´estic llegint el teu post filosòfic, vaig a pams, perquè és complicat.
Bona setmana.
-----------------------------------
Això mateix, plou com si algú tirés galledetes d´aigua. Avui ha sigut més constant, un bon dia. Inclús he vist el sol durant uns minuts, mentre plovia. Ara en faré un mini-post.
A la nit, quan tot s´acaba - i la setmana també - els carrers amb pluja són protectors, com l´aigua que cau. Un s´hi amaga i s´hi troba bé.
Feia díes que no escoltava Lambchop.
-----------------------------------
Qüasi bé tot en algun moment és metafòric, A., però tú no sortissis pas a fer l´ocellet per aquests móns de Déu mullats, que et convé estar calenteta, em penso.
Aquests díes he vist tot tipus de pluja, crec que ja estem acabant el catàleg : pluja fina, pluja de galledetes, pluja insistent, amb ventolera al darrera, amb trons i llamps... inclús ahir em vaig adormir amb una pluja-somnífera, com quan contes ovelletes però sense l´esforç d´haver-ho de fer. Llàstima que no la vaig grabar, m´aniria bé tenir-la en algunes nits.
Recupera´t molt ràpid.
----------------------------------
Publica un comentari a l'entrada