" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


6/11/11

Memòria d´avui



Res no et serà pres : vindrà tan sols
l´instant d´obrir
dòcilment la mà
i alliberar
la memòria de l´aigua
perquè es retrobi aigua
d´alta mar.

Maria-Merçè Marçal



4 comentaris:

Macondo ha dit...

Ei, en aquests paratges que mostres segur que es fan mollarons, i segur que al Vallès Occidental s'anomenen igual si no estic equivocada.
Aquests dies he parat les mans per recollir força aigua, i tota se m'escolava entre els dits; què ho deu fer que quan més atenció poses en recollir-la, més tira cap a la mar!
Aquesta tarda el cel mostrava uns colors de desmai.
Bon vespre.

PS ha dit...

Era verda la mar aquesta tarda.

( si n´és de maca la cançó que la repeteixis, Cat...)

neus ha dit...

M'agrada la Maria-Mercè i m'agrada la foto. I la sensació de devies tenir mentre la feies.

Estranger ha dit...

Amb la mà s´allibera l´aigua, no s´agafa pas, Macondo. Per`està bé intentar-ho. Mai plou sobre mullat.

-------------------------------------

La repeteixo ? Quina memòria, la meva. I era verda...que maca, es devien retrobar aigües.

-------------------------------------

Si ho hagués dit algú altre li hagués dit que potser no, que potser no sabia quina sensació tenia, i que no podia saber si m´agradava o no. Però em va agradar, tú si que ho saps.