Una vesant
gris perla, marcant linees d´ombra enfront dels meus ulls, remet la
frontera difosa del que és i del que no és ben aprop de la pell d´un somni clar sense fisures. La darrera alenada rera
l´objectiu ple de boira, talment s´acabés una història, entela un xic més la improvitzada albor, encara pàl.lida d´esperances.
Així neixen els bons auguris, a cavall dels seus segons, dels seus
instants, de les seves negrituds corbades, sinuoses, empeltades sobre
blancs difosos, silenciosos, albirs rera els turons del passejant
sense present, ni passat, ni futur. No cal esperar-ne res, i així
potser, passarà qualsevol cosa.
Que sigui
bona, com si es pogués entrar dins la pell d´un somni clar i sense fisures.
( darrers dies de Desembre, 2011 )
6 comentaris:
Oh! quina preciositat de tot.
Et pots enamorar d'un post? és que em sembla que m'acaba de passar.
La foto, les paraules, el moment...
Deliciós.
Bé cal acabar bé l´any d´alguna manera, Elur.
Esperem començar-lo igual.
Bon any !
Sempre passa qualsevol cosa, Estranger. Continua somiant el resplendor que has estat capaç de captar avui.
Bon Any!
Que així sigui.
Reeeebon any!
i un reepetó.
El color gris-perla és tan delicat com els teus escrits. Ens cau un altre any a sobre, bé... Molt Bon any!
Pilar, A., Macondo :
Molt bon any !
I gràcies per acompanyar-me.
Publica un comentari a l'entrada