De l´albor
passada, del gris perla, un petit viatge em porta al tecnicolor
vivent encara de les darreres llums de l´any. Segur, és ben segur
que tot, des de la terra endurida pel fred, passant per la calmosa
boira i els cims esquerdats de neu fins al cel sobtadament enlluernat
de última hora, no deixi de ser una mostra d´un dia més on no
compten els registres humans pel pas del temps. I en canvi, respirant
aquest paisatge fred, observant la fi d´un altre viatge amb forma de
quatre números, sento el privilegi d´enmudir davant una mà llarga
i tènue dient-me adéu, assegurant-me la bellesa insospitada
reflectida en la llum sempre breu, momentània, dels millors
capvespres.
Des d´aqui,
hi ha una part de mi que ja no em segueix. És el que diu el poeta :
“ El
sublim és una partença.
Alguna
cosa de nosaltres que en lloc
de
seguir-nos, resta a part,
i
s´habitua als cels “.
( R.M. Rilke )
I el cel,
com el poeta, com moltes llums entenedores, demà, em seguirà donant
respostes.
5 comentaris:
Hi ha missatges en tot el que ens envolta i són tan encisadors que ens roben parts de nosaltres...Sortosament.
Quina profunditat la de Rilke.
Quina profunditat la teva, en la recerca de respostes.
Quina meravella Estranger... poca cosa més se m'acut per dir-te, m'he quedat presa enmig d'aquesta boirina i s'hi està d'allò més bé.
És la profunditat del món, a vegades, Pilar. Gràcies.
-------------------------------------
S´hi està bé amb boirines així i sentitnt una mica de fred ( una mica només, a veure si millora la cosa ).
T´hi pots estar l´estona que vulguis.
-------------------------------------
Emmudir deu ser la reacció més humana que existeix davant d´aquest espectacle i sentir que part d´un
mateix se la queda aquesta llum entre cel i terra, un consol. O més ben dit, un premi.
Rilke hauria fet bé de tenir-te com com a guia o fotògraf si hagués nascut més tard.
Rilke, en aquests "Poemes francesos", almenys pel que he llegit fins ara, conecta molt amb la natura, i la veritat és que m´està agradant molt llegir-lo perquè m´hi sento força identificat, com en aquests versos. És molt transparent en alguns d´ells, con quan diu que el sublim és una partença.
La fotografia encara era fresca quan vaig llegir els versos, i una cosa va portar a l´altre, com el fet de comprar-me el llibre. En aquest sentit també hi havia una guia al darrera, invisible com la del poema "Deesa". Potser sabràs quin és.
Bona nit, A. ( i gràcies )
Publica un comentari a l'entrada