" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


7/5/09

Ni cas

Distret xiulo mentre vaig endreçant les notes del dia, amuntegant feina per Dilluns a l´outlook, mirant de no descuidar-me masses coses. L´airet entra per la finestra del darrera mentre sento la vella moto del Kha que marxa cap a casa. Xiulo. Ara me n´adono. Vaja, altre cop la cançoneta.
.
Porto tota la setmana amb la cançoneta dins el cervell : apareix sense motiu i un cop instalada, la tornada va repetint-se sommortament, sense intensitat, invariable. Llavors desapareix, com morta de fàstic. I jo, com un burro rera una pastanaga, la xiulo, i no sé perquè, torna, al moment més inesperat: al treure un cafè, a l´agafar el cotxe, al dutxar-me, o simplement, quan sento les parpelles cansades davant la pantalla de l´ordinador, com ara.
.
Potser són els dies llargs, aquesta calor que ja fa al migdia, però el cas és que la cançoneta té les seves èpoques, i com les orenetes, es presenta quan el vent bufa càl.lid. Sol ser una cançó suau, a joc amb la bonança meterològica, d´estructura fàcil i melodiosa, normalment un tema que feia temps que no escoltava, i que sota una aparent novetat agradable, se m´enganxa com un xiclet a la sabata.
.
I és que n´hi ha que amb la primavera li venen les al.lèrgies ( i vinga estornudar i mocadors amunt i avall ); d´altres que les hormones se´ls hi disparen i es passen el dia abraçats ; n´hi ha que tornen a la petanca dels capvespres, i a alguns els hi dóna per sortir a córrer com possessos i fer dietes impossibles . A mi, el bon temps em sol portar una cançó, impertorbable, monòtona com un fil musical dins un ascensor. La d´aquesta primavera té una tonalitat melangiosa, propera al country : l´slide guitar s´allarga dins el cervell i la veu sona d´inici, sempre igual : there´s another tequila sunrise...una i una altra vegada. No és que no m´agradi, és que no me la puc treure del cap. Avui, però, sembla que la cosa minva : deu ser el dia apagat, Divendres, les presses per enllestir coses, qui sap si el bon humor regnant...bé, potser és degut al pla B que he adoptat,vist que el pla "A ( que pota per nom "Ni cas a la cançó"), no ha funcionat: Pearl Jam al cotxe al matí, al migdia, i al vespre. Resultat: tinc el cap com un "bombo", i enyoro la cançoneta, encara que escrivint sobre ella, ja sento de lluny que s´apropa el so de l´slide, calmosa com un reconstitueient.
.
En fi, que no trigaré a cantar-la de sotaveu altre cop:

It´s another tequila sunrise...this old world it looks the same...”
“Mmmmmmmm... mmmmmm mmmm mm mmmm...”
(Traducció mental)
.
“Tequila Sunrise” (D.Henley- G.Frey, del disc Desperado - 1973)

4 comentaris:

neus ha dit...

i que nés de maca... i d'enganxosa! però ara se m'està posant tant bé escoltar-la!
bona nit :*)

PS ha dit...

Doncs a mi sí que m´agrada aquesta, sempre m´ha agradat.
I el combinat del que parla encara s´em posa millor, sobretot en temps de caloreta.

Estranger ha dit...

Bona tarda, Elur. Estic content que se´t posi bé. I que somiïs amb núvols ben bonics.

Estranger ha dit...

Potser perquè sempre m´ha agradat se m´ha posat entre cella i cella, A. Disfruta´ls tots dos.