Em llevo. Miro al rellotge. Esmorzo.Miro el rellotge.Faig tard, i miro al rellotge. Treballo: si em falta el temps, miro al rellotge ; si me´n sobra, miro el rellotge.Dino.Miro al rellotge. Cafetejo, i miro al rellotge : somric a l´escriure-ho.Arribo a casa, em trec el rellotge. Miro el fútbol...miro el rellotge.Messi marca. Cesar ja descansa. I Kubala. I en Moreno.I en Manchón.I en Basora... també. Els cinc de les cinc ja no miren el rellotge.Penso: de petit volia tenir un rellotge.
Escric.No miro el rellotge.
Tanco el llum. Una única llum : la del rellotge. Somio una estona. I no miro al rellotge.
2 comentaris:
Sort que els somnis no saben de rellotges, si no seria insoportable.
Somio dies on només hi hagi rellotges de sol, més que res per situar-me.I no arriben!
Els de sol salven l´honra dels altres - i potser els dels campanars també -. La resta són molt freds.
Publica un comentari a l'entrada