A l´era

Fa uns quants anys, quan el viatge es va aturar, m´hi vaig arribar. Cercava la llibertat d´un cert retorn als antics estius, vinclada a les olors retrobades dels bruguerars,els pins i les alzines; de la calor ben portada caminant per antics camins, de corriols on el temps sembla no passar, com així corrobora l´era d´aquesta masia ancorada als murs que la defineixen.

( rellegint-ho, podria ser l´inici d´una novel.la )

Ara ja n´he fet una petita tradició. A les primeries d´Agost, quan tot plegat convida a passar un tros de tarda assoleiada i perfumada d´anònima solitud, camino fins allí, i em quedo una bona estona assegut, arrepenjat sobre el muret que l´encercla en bona part, just a sota l´ombra d´una figuera borda, davant per davant de la meravellosa alzina que endevino centenària, de ben segur. Un arbre protector, sentinella encara ocasional com ho seria un xiprer a l´entrada d´un cementiri. Sentinella de moltes hores viscudes, de ben segur. Inmutable, allargassant cada estiu una mica més els seus braços cap on es pon el sol. Qui la va plantar va fer una bona feina, malgrat estar segur de no poder gaudir mai de la seva i esplèndida frondositat. Probablement però, va gaudir d´altres coses, com d´una vista nèta fins al mar dins un altre de boscos ; de camps de vinyes, de blat batent-se aquí on m´assec a llegir alguns poemes que m´he acostumat a portar a sobre. El brogit del món queda lluny d´aqui, formiguejant a les platges de l´estiu, a les pantalles tàctils, a les urbs tant necessàries com mig oblidades en quan es té un petit respir per gaudir de la pau d´un lloc recer de petites estones felices. Al diari d´avui algú en parlava d´aquesta mena de felicitat, tot citant algun escrit on se la comparava amb l´abella quan entra dins una flor ; un altre article parlava de faules de formigues i cigales. I als versos d´aqui dalt, m´he topat amb dues paraules desconegudes : aimia i satalia.

La primera, dins aquests :

Cel d´hora baixa, empressonat

dins la pupil.la de l´aimia...

La segona, en aquests altres :

I l´amor ocult

entre satalies...

L´aimia entre satalies...conhort, refugi, tardes d´estiu.