Miro
el títol de la cançó que escoltava al migdia : “The book I
haven´t read”. Calor ben posada, alleugerida per un ventet que
remou les fulles d´un pollancre, d´un plataner, d´un ametller
joiós. Passa un pensament, sobre la vida d´aquest darrer, anant de
vellesa florida i blanca a joventut verda d´ametllons amagats dins
verds encara més intensos. Al revés de la gent i alhora com ella mateixa, nuant
cercles al seu tronc. Després plana la música només, de violins i
històries no llegides, gens viscudes, esperant el seu propi gir dins l´equilibri de les paral.leles.
6 comentaris:
El canvi d'imatge de l'ametllers, més que la resta d'arbres florits, és impressionant. I passa en tants pocs dies, és tan efímera la vellesa-bellesa blanca que si bades, ja s'ha rejovenit.
Qualsevol que no conegui la Rodoreda pot pensar que el que acabo de dir no té cap ni peus ;-)
Tornant enrere, el nom del grup m'ha recordat que el primer estiu que vaig treballar remuneradament vaig haver de memoritzar en quatre idiomes la carta d'un restaurant i "lambchops" va ser la paraula que em va quedar més i la que menys em demanaven els clients. No se m'ha esborrat mai més.
Bona caloreta.
Si, els ametllers van molt ràpids, o a nosaltres se'ns passa el temps sense adonar-nos-en.
Bon solstici.
Ara comença, la caloreta. I del febrer, en queda el verd d´ara. La Rodoreda té una salut de ferro.
No sé què vol dir lambchop, la veritat, em sona a llagosta. Potser per això no te´n demanaven.
I res, que l´estiu que comença et reanimi les defenses. Així ho espero.
Una cosa com l´altre, Novesflors.
Igualment el tinguis.
Costelles de xai.
Les defenses, animades.
Gràcies.
Ahh, val, si. Per un moment he pensat que era el menú del d´avui per animar les defenses.
Me n´alegro.
Publica un comentari a l'entrada