(...)
T´has etivocat. Així de clar. El gran Kevin Johansen resta dins la llista de desitjos amb la tercera de Schubert, l´assaig sobre el lloc silenciós de Handke i en Robert Cray, tot esperant l´ingrés de nòmina en què un pensa mentre fine yesterday corre pel cap i al davant apareix en Paco, el xofer. L´ indicació del Paco de com entrar la càrrega dins el camió – en Paco és metòdic, reflexiu i callat – tot fent giravoltar els braços en una explicació que el torero interpreta com ballar la lambada em retorna a la conversa sobre l´opacitat – ¿ és opaco ? Si soy yo, no, no, tú no Paco, que si que es opaco, perdona no hablaba contigo sino con Paco, ahora si, opaco, está claro, adiós Paco – de l´acabat de la càrrega que ja és a punt quan a la nit, pel que sembla, es presenta plena d´ opacitats – els gats, ja sabeu -, lambades i explosions al baròmetre. De dia, en canvi, dues dones observen, de cua d´ull. Us etivoqueu, com jo a l´escriure, el que veieu és res. Res, que us avorriu i dispareu la mirada, interrogativa, curiosa, de segon o segon i mig. I sempre, en aquestes circumstàncies, un és el que sembla ser, i d´aquesta manera no torna la mirada, per augmentar el misteri un parell de segons més. Només la copsa, sorprès d´atreure-la. I fa semblar el que és, sense aprofundir massa, com peix dins l´aigua. De dos a quatre segons, que mirats proporcionalment a la capacitat del baròmetre per baixar com sembla que ho farà aquest vespre o a la del Paco per preparar la càrrega i introduir-la al camió, serien la mesura justa perquè dos desconeguts – posem per exemple un home i una dona – visquessin la intensitat plena de una gran història mai escrita – posem per exemple, d´amor -, sense cap conseqüència pels coneguts paral·lelismes de les vides mai creuades, creades per algun daltabaix fisiològic semblant a una
T´has etivocat. Així de clar. El gran Kevin Johansen resta dins la llista de desitjos amb la tercera de Schubert, l´assaig sobre el lloc silenciós de Handke i en Robert Cray, tot esperant l´ingrés de nòmina en què un pensa mentre fine yesterday corre pel cap i al davant apareix en Paco, el xofer. L´ indicació del Paco de com entrar la càrrega dins el camió – en Paco és metòdic, reflexiu i callat – tot fent giravoltar els braços en una explicació que el torero interpreta com ballar la lambada em retorna a la conversa sobre l´opacitat – ¿ és opaco ? Si soy yo, no, no, tú no Paco, que si que es opaco, perdona no hablaba contigo sino con Paco, ahora si, opaco, está claro, adiós Paco – de l´acabat de la càrrega que ja és a punt quan a la nit, pel que sembla, es presenta plena d´ opacitats – els gats, ja sabeu -, lambades i explosions al baròmetre. De dia, en canvi, dues dones observen, de cua d´ull. Us etivoqueu, com jo a l´escriure, el que veieu és res. Res, que us avorriu i dispareu la mirada, interrogativa, curiosa, de segon o segon i mig. I sempre, en aquestes circumstàncies, un és el que sembla ser, i d´aquesta manera no torna la mirada, per augmentar el misteri un parell de segons més. Només la copsa, sorprès d´atreure-la. I fa semblar el que és, sense aprofundir massa, com peix dins l´aigua. De dos a quatre segons, que mirats proporcionalment a la capacitat del baròmetre per baixar com sembla que ho farà aquest vespre o a la del Paco per preparar la càrrega i introduir-la al camió, serien la mesura justa perquè dos desconeguts – posem per exemple un home i una dona – visquessin la intensitat plena de una gran història mai escrita – posem per exemple, d´amor -, sense cap conseqüència pels coneguts paral·lelismes de les vides mai creuades, creades per algun daltabaix fisiològic semblant a una
ciclogènesi
explosiva
(...)
2 comentaris:
No sé si el d'aquesta matinada ha estat una ciclogènesi explosiva, però a la latitud de la meva terrassa hi ha hagut un terrabastall que déu n'hi do. I con ella empezó todo...
Vols dir que ja no estan escrites totes les històries?
Avui llegia un article sobre l'Umberto Eco on l'articulista recordava una reflexió seva sobre el fet de llegir : qui llegia cinquanta novel.les vivia cinquanta històries diferents , mentre que qui no havia llegir-ne cap s' havia d'acontentar amb una de sola , la seva.
Fixa' t si hi ha històries pendents de ser escrites , i la gran majoria d'elles no podran ser relatades mai.
Ciclogènesi...ho rectifico, em penso que m' he etivocat.
Publica un comentari a l'entrada