" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


5/11/17

Filtració


Olor de geranis als dits. A la piscina, més tard i al vestir-me, una altra mena d´olor, no identificada però alhora que propera, molt allunyada en el temps, antiga com per haver-la oblidat completament fins ara ; possiblement dolça, amarada d´algun record de pòsit totalment incert però ara viu provocat per una simple inspiració on han coincidit ves a saber quantes circumstàncies perfectament raonables amb el resultat d´una de perfectament inexplicable. Mig nu davant de l´ armariet , només que em mogui una mica estic segur que desapareixerà. Respiro aquest aire unes quantes vegades, immòbil. La breu sensació es produeix només a l´inici, com si s´obrís una petita escletxa dins el meu cervell. No tracto d´endevinar res, només sento el plaer d´alguna cosa que em fa somriure beatíficament. Finalment em moc i se´n va, ves a saber on.

Ara que ho escric, no sé ni com la definiria aquesta olor, tret del fet de que, ben mirat, era més aviat una essència, potser de felicitat - de tantes minúscules felicitats oblidades amb els anys -, tornada per la força breu de l´aire. L´alè filtrat pels narius em demostra allò de que mai es pot donar una cosa per perduda, pel simple fet de que ja ha existit abans malgrat no sapiguem on para.

( ... i bé, sempre hi ha filtracions sonores, més fàcils de recordar )


2 comentaris:

novesflors ha dit...

M'agraden les aromes i els tinc bastant en compte a l'hora d'escriure.

Estranger ha dit...

Doncs jo no tinc massa bon nas pels aromes, normalment.