Neva tota la nit i pel matí, també. Més tard plourà. Les llengües del fred retornen al nord i darrera seu arriba el ponent, més càlid. Surto a passejar un matí en una deshora agafada al laborable : el jardí, l´escala, la figuera del Tomaset, l´ametller... pam de neu colgada i flocs caient embolcallats de silenci.
Després tot això
s´esborra sense la quietud del després d´una nevada. El blanc es va fonent ,
s'embruta , s'aixafa ; tot a cop d´ull i en minuts aplegats en unes quantes
hores,fins arribar al vespre, net i polit com un dia qualsevol. Sembla com si
la natura mateixa s'hagués contagiat de totes les urgències dels nostres temps, mancada de pair la novetat per anar-ne a cercar una altre.
Però no és pas
així. Els regals són per a conservar-los, com la natura. N´escric uns versos a l'estil Basho, per recordar-ho :
L´hivern fendeix
amb neu de primavera
el meu jardí.
2 comentaris:
t'ha quedat molt bé aquest haiku per acompanyar una foto que m'agrada molt.
Gràcies, les fotos a vegades venen soles. Els haikus costen més.
Publica un comentari a l'entrada