Acabo de llegir " El Procés " de Franz Kafka. Del llibre, ara que és fresc encara a la memòria, em quedo , primer de tot, amb totes les escales per on ha de pujar el protagonista. Les estances, els passadissos, els escenaris. Els personatges, secundaris. El capítol de la catedral, en segon lloc. El crit, les reflexions arran del conte amb el rerafons de la llei. La llei, la culpabilitat i l´absurd. La rigidesa, l´estatus, el poder. El no poder arribar mai al fons de la qüestió. La impossibilitat del canvi. Acusat, de què ? La ignorància de qui som, en realitat.
Un tros anotat : " -No - va dir el sacerdot,, - no cal pas creure que tot és veritat, només cal creure que tot és necessari "." Quina opinió més aflictiva ! ", va dir K., " la mentida se´ns torna l´ordre del món ".
I una breu descripció, subratllada : " Pertot arreu s´estenia el clar de lluna, amb la seva naturalitat i el seu repòs, que no han estat concedits a cap altra mena de llum ". És al darrer capítol, premonitori d´un final que no esperava.
Al final, el maten.
Nota : la traducció d´en Gabriel Ferrater és una meravella.
Nota (2) : A la portada de l´edició del 2016 hi ha un dibuix del propi Kafka, que reprodueixo aquí : " El pensador ".
Nota (3) : De cara a l´altre procés, llegir aquest llibre pot servir per entendre algunes coses.
2 comentaris:
Vaig intentar llegir-lo però no vaig passar de la pàgina 68
T´aconsello els dos darrers capítols, si en tens l´oportunitat. Kafka costa una mica, però val la pena. A mi em va passar el mateix amb La Metamorfosi i el vaig deixar reposar tres o quatre anys abans d´acabar-lo.
Salut, Pons
Publica un comentari a l'entrada