Sento el motor de l’ avioneta apropant-se,
mentre treballo desfent els darrers nusos a les canyes de les tomaqueres.
Aixeco el cap i li segueixo el vol circular de sud a oest. És un vol proper, no
com els dels avions comercials que suren més amunt. En un moment determinat es
poden veure inclús els ocupants, quan sobrevolen el meu petit hort. Després s’
allunya cap a les darreres llums, a ponent. El dia s’ acaba i l ‘avioneta es fa
un punt petit. Li faig unes fotos utilitzant l’ objectiu més llarg, casualment
avui he portat la càmera fins aquí. Després, a l’ ordinador, enquadro i m’
entretinc aplicant filtres a les fotos. Segons el filtre, la foto canvia ,i amb
ella, cert sentiment. El cel i l’avioneta donen per somiar, i els somnis també
es filtren , es fan més grans , s’ enquadren i després s’ observen quan ja
deixen de ser reals. Però segueixen essent bonics, perquè duren.
( burlesque )
( zleke )
( mercury )
2 comentaris:
Sí que canvia la imatge segons els filtres, sí.
Doncs sí, i és bonic, així.
Publica un comentari a l'entrada