El
paisatge, quiet, sembla esperar alguna cosa, qui sap si a desfer-se davant els
meus ulls . Miro de que no passi, retornant a aquest dia clar i lluminós sense res
de vent, amb un fred reparador, amansit per la llarga caminada. Assegut sobre un bloc de pedra, descanso. L’espai diàfan de
camps i muntanyes s’obre a la vista, solcats per camins de riverians ; camins que uneixen toponímies frontereres deshabitades
del seu passat . Així m’ho sembla , orfe
enmig d’aquest món on tot hi està posat per fer bonic, especialment avui, com si
tothom hagués marxat i abans hagués endreçat la casa i el jardí, deixant-los
nets i polits.
Cavalls
i vaques pasturen, brots verds alenen minsos damunt els solcs llargs de camps
contornejant cims blancs picant el cel blau de l’hivern fins ara tranquil,
amable i potser feliç, sinó fos per tot l’estiu que li manca. Així m’ho explica
la gent quan jo els hi parlo de l’hivern aquí dalt, de com en són de bells els
pollancres nus, la blavor del gel fent caramells als rius o el silenci
estrellat de les nits, quan l’Ossa Major fa nit damunt les llums d’Ur, Florí o
Cereja . De com les hores habiten encara més silencis, trencats pel cruixir del corb , el vol de les aloses o l'espetec de l'alzina dins la llar de foc; o de com la darrera llum de ponent perfila el fil volàtil
d’una columna de fum sortint d’una xemeneia, anònima i negre.
Ells
em parlen d’altres coses, de valls florides i rius escumosos, de camps espigats
i pluges de tarda, refrescants com colònies joves ; de vestits lleugers i
rostres morens, peus nus dins aigües cristal·lines i dinars, sempre a l’aire
lliure. Assegut damunt la fredor de la pedra, miro el cel blau del meu hivern,
i penso si no serà aquest com el del seu estiu.
Llavors
me’n recordo de l´Óssa Major, que al mes d'Agost dorm damunt casa meva.
2 comentaris:
Quina preciositat de sensacions i com les expliques! Una bona manera de començar l'any.
Per sort, sempre miro de començar bé l'any, Novesflors.
I que sigui ben bo per a tu.
Publica un comentari a l'entrada