" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran
17/3/19
Realitat Virtual
Grisos com cendres, miraven al cel, d’un blau
massa espatarrant per ser de veritat. A la seva manera, eren feliços, amb tots
aquells somnis ratllant l’absurd.
4 comentaris:
Gràcies als somnis som menys infeliços.
Tot depen dels somnis...
No em referia als somnis que tenim mentre dormim sinó als que tenim desperts...
No tots els somnis ho són,desperts O adormits.
Publica un comentari a l'entrada