El xerric de la carraca lligant mercaderies al camió, a la furgoneta, dalt del cotxe ; fixant la càrrega perquè no es mogui. Hi ha pensaments, emocions, sentiments fins i tot, que haurien de lligar-se com ho fa la carraca perquè sinó se’n van, i no tornen més. I no son això els records potser ? Vivències lligades amb una bona carraca, traslladades a través del temps per aquesta màquina sempre imprevisible que és la memòria, la qual funciona amb gran varietat de combustibles, tots perfectament sostenibles.
Com podria ser una cançó, per exemple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada