Columbòfil

 

Reial Club Columbòfil de Catalunya. El camió el tinc al davant durant una bona estona , suficient per entretenir-me tot mirant l’escut amb la corona i el colom dibuixat tot subjectant amb el pic una carta, arrodonint-lo el nom d’aquest club del qual en desconeixia l’existència. Coloms missatgers, especifica a sota. I més avall, fundat l’any 1890. Animales vivos , hi diu en una etiqueta enganxada a la part de dalt de la lona; a la de sota l’hi han fet un forat rectangular tot folrant-lo amb una xarxa de petits forats perquè així entri l’aire. La primera pregunta que em faig és si encara porten cartes físiques, els coloms, com el de l’escut ; si mai les han portat al pic, de fet ; en tot cas si els coloms obren el pic o no quan volen. Rotlles de paper lligats al coll ? A les pel·lícules que recordo era així. La segona pregunta és la relacionada amb el com s’ho fan per fer volar el colom d’un lloc exacte a un altre lloc exacte, i fins a quines distàncies ho poden fer. Ensinistrament, clar...però perquè un colom i no, posem per cas, un falcó ? Una oreneta ? Bé clar, en aquest darrer cas la resposta trigaria segurament un any a arribar. El colom és més domèstic, suposo ; més manipulable, més humà.

Després em faig una tercera pregunta, que té més a veure amb els missatges i la manera de fer-los arribar ; de la lletra menuda ; del que es vol dir en poques paraules sense ser les més elementals, per por a un excés de claredat : t’estimo, per exemple. De com seria de fàcil, llavors, escriure un missatge i fer volar coloms.