Al tombant del camí, un campanar i una esglesia. Al darrera, el cementiri ; al davant, l'hort del rector, sota la font i la bassa.
L'hort sense rector, la bassa buida i la font, d'aigües contaminades. El cementiri, creixent.
Abans del tombant, el mas i els camps.
Endreçats d'infantesa, la masovera torna cap a l'era, el farcell ple de primavera, de pluja, de fred i tions cremant vora terra.
Sol a l'estiu, marinada i rajols sota els peus nus. Les gallines sota el terrat i al balcó, uns ulls que s'estimen. Els avis prenent la fresca , les portes obertes i les olors de la figuera.
Ara veus estranyes. El meu país era tant petit...sembla que s'ha fet gran de cop.
Però això és el temps, em diuen.
Esperem la nit, doncs, la nit de l'esperança, tot posant el nadó dins el seu bressol.
El darrer acte de fe, al fer el pessebre, any rere any.
I l'alegria, al tombant del camí.
Bon Nadal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada