La guitarra acústica sona primer sola, marcant la melodía.A continuació, es repeteix, però amb l´acompanyament d´ una segona, en segon pla, puntejant les notes.hi ha encara una tercera repetició, on sorgeix la veu del solista, l´Anders Parker, quasi bé recitant que diu :
I know you´ve been wondering what´s gonna happen
Ja se que has estat esperant què és el que passarà
In times like these of blood and metal
En temps com aquests de sang i acer
And then you´ve been waiting for the sun to shine
I llavors has estat esperant al sol que resplandeixi
And thinking maybe it won´t happen this time
I pensant que potser no passarà aquest cop
I know you got a lot of questions and a lot of worry
Ja se que tens moltes preguntes i moltes preocupacions
Canvia la tonada per encarar la tornada, lligant els mots “worry” :
Don´t worry honey, everything´s gonna be alright
No et preocupis nena, tot anirà bé
It´ll be alright
Estarà bé
La cançó, després d´aquesta primera estrofa, inicia la segona i darrera, exactament igual, però introduint la e- bow guitar, que emet un efecte de so que sona com una mena de corn, però encapsulat, lleugerament artificial. Aquesta fa com segueix:
You can climb a mountain and see real far
Pots escalar una muntanya i veure-hi molt lluny
See Ursa Major and find the northern star
Mirar l´Óssa Major i buscar l´Estrella Polar
It´s all a big circle you´re coming home
És tot un gran cercle venint cap a casa
It´s a big ride you´re riding on
És un gran viatge que estàs viatjant
I know you´ve got a lot of questions and a lot of worry
Ja se que tens moltes preguntes i moltes preocupacions
Don´t worry honey, everything´s gonna be alright
No et preocupis nena, tot anirà bé
It´ll be alright
Estarà bé.
Llavors es deixa anar la batería, inèdita fins ara , i en Bo Taylor s´introdueix amb un “solo” de guitarra clàssic, acompanyat per tota la instrumentació prèvia, curt però que té la virtut de conduir al tema a una mena d´afirmació,un final feliç que confirma l´Anders Parker repetint la tornada i acabant la cançó amb el It´ll alright repetit, repetit...fins a morir lentament tot esmunyint-se a la baixa en l´escala de volum.
Aquesta cançó la vaig entendre no fa gaire, mentre anava en cotxe cap a la feina. Tal i com em passa després de sentir repetides vegades un anglès dificultós, les dues estrofes entraren dins el meu cap desxifrades amb una naturalitat familiar; com si la música hagués esperat un moment, qualsevol moment de blancor mental per introduir-se dins el meu cap i deixar-hi un missatge. Sorprenent quan succeeix, encara.
I know you´ve been wondering what´s gonna happen
Ja se que has estat esperant què és el que passarà
In times like these of blood and metal
En temps com aquests de sang i acer
And then you´ve been waiting for the sun to shine
I llavors has estat esperant al sol que resplandeixi
And thinking maybe it won´t happen this time
I pensant que potser no passarà aquest cop
I know you got a lot of questions and a lot of worry
Ja se que tens moltes preguntes i moltes preocupacions
Canvia la tonada per encarar la tornada, lligant els mots “worry” :
Don´t worry honey, everything´s gonna be alright
No et preocupis nena, tot anirà bé
It´ll be alright
Estarà bé
La cançó, després d´aquesta primera estrofa, inicia la segona i darrera, exactament igual, però introduint la e- bow guitar, que emet un efecte de so que sona com una mena de corn, però encapsulat, lleugerament artificial. Aquesta fa com segueix:
You can climb a mountain and see real far
Pots escalar una muntanya i veure-hi molt lluny
See Ursa Major and find the northern star
Mirar l´Óssa Major i buscar l´Estrella Polar
It´s all a big circle you´re coming home
És tot un gran cercle venint cap a casa
It´s a big ride you´re riding on
És un gran viatge que estàs viatjant
I know you´ve got a lot of questions and a lot of worry
Ja se que tens moltes preguntes i moltes preocupacions
Don´t worry honey, everything´s gonna be alright
No et preocupis nena, tot anirà bé
It´ll be alright
Estarà bé.
Llavors es deixa anar la batería, inèdita fins ara , i en Bo Taylor s´introdueix amb un “solo” de guitarra clàssic, acompanyat per tota la instrumentació prèvia, curt però que té la virtut de conduir al tema a una mena d´afirmació,un final feliç que confirma l´Anders Parker repetint la tornada i acabant la cançó amb el It´ll alright repetit, repetit...fins a morir lentament tot esmunyint-se a la baixa en l´escala de volum.
Aquesta cançó la vaig entendre no fa gaire, mentre anava en cotxe cap a la feina. Tal i com em passa després de sentir repetides vegades un anglès dificultós, les dues estrofes entraren dins el meu cap desxifrades amb una naturalitat familiar; com si la música hagués esperat un moment, qualsevol moment de blancor mental per introduir-se dins el meu cap i deixar-hi un missatge. Sorprenent quan succeeix, encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada