.
Estirat a la tovallola, d´esquena, deixant que el sol s´hi quedi una estona, la vista que m´ofereix l´ull esquerra ( doncs el dret queda clos sobre la tela ) és un espai clarament conegut des de la infantesa. En primer pla i extenent-se cap al fons en un passadís entre la rajola de la piscina petita i el límit del petit mur que la separa de la gran, la gespa, curta i verda després de la pluja d´ahir. Bufa un vent agradable, que fa sentir la remor de les branques més altes dels pins del bosc que s´exten cap a llevant.L´ull, però, no els veu.Cap aquest costat, em fixo en unes ulleres de nedar, blaves, abandonades en un dels pals de fusta de pi que armen la tanca sobre el mur ja esmentat.Més al fons, dues tumbones, buides però amb tovalloles al damunt, de colors llampants. Una olivera rera seu, que sobrepassa la tanca d´arbusts deixant les branques de fulla petita enmarcades dins el cel blau, on una nuvolada blanca, falsament ennegrida als baixos, amenaça el quadre que contemplo relaxat després d´una hora nedant a la piscina coberta,relativament nova, que queda dins l´antic edifici de recepció i vestidors, just a sobre meu.
Estirat a la tovallola, d´esquena, deixant que el sol s´hi quedi una estona, la vista que m´ofereix l´ull esquerra ( doncs el dret queda clos sobre la tela ) és un espai clarament conegut des de la infantesa. En primer pla i extenent-se cap al fons en un passadís entre la rajola de la piscina petita i el límit del petit mur que la separa de la gran, la gespa, curta i verda després de la pluja d´ahir. Bufa un vent agradable, que fa sentir la remor de les branques més altes dels pins del bosc que s´exten cap a llevant.L´ull, però, no els veu.Cap aquest costat, em fixo en unes ulleres de nedar, blaves, abandonades en un dels pals de fusta de pi que armen la tanca sobre el mur ja esmentat.Més al fons, dues tumbones, buides però amb tovalloles al damunt, de colors llampants. Una olivera rera seu, que sobrepassa la tanca d´arbusts deixant les branques de fulla petita enmarcades dins el cel blau, on una nuvolada blanca, falsament ennegrida als baixos, amenaça el quadre que contemplo relaxat després d´una hora nedant a la piscina coberta,relativament nova, que queda dins l´antic edifici de recepció i vestidors, just a sobre meu.
Un ocell corre per la vorera de la piscina, aprofitant que no hi ha ningú. Les potes petites es mouen ràpides, com si fos un ratolí.Es para i gira el cap,ficant el bec dins l´aigua. Hi ha dues nenes banyant-se a la gran, puc sentir el soroll familiar de les capbussades, els xiscles i els riures, i la mare o l´àvia alertant-les de tant en tant. Tanco els ulls, sentitnt l´olor de l´herba i la pell humida.
-Em moriré!-diu una d eles nenes. Aquesta frase em fa obrir l´ull altre cop.El quadre, però, continua inalterable, i el segueix un benestant, pacífic silenci de sobretaula d´estiu. Un genuí dolce farniente.
-Em moro ! - que diu al cap d´una estona la nena, deixant-se caure a l´aigua.
No estaria malament de fer-ho així- que penso jo, mentre noto ja les ganes de dinar que em venen. És tard, però és estiu, i decideixo quedar-m´hi una miqueta més, abans de fer la darrera capbussada per acabar de refrescar el cos...Pel que fa a l´esperit, ja està adobat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada