Planteges una mirada i s'oblida un cor. La mètrica, descuidada, cerca l'artifici. La lírica de la realitat, evitant crueses, executant el filtre per ficcionar-la. Ella es deixa fer : els registres sols fixen cossos pneumàtics - és l'escuma dels dies del Boris - lubricant-se, deixant de banda tot allò que no es veu. La nuesa tot ho amaga. Les bosses sota els ulls, negres, es disimulen com les petites cicatrius sota els pits. Tot es feina de prestidigitador,de mag, focalitzant l'atenció allí on es fa necessària per amagar la realitat del truc dins un joc de mans i de llengues que enganya tothom. Només la dona que veu trossejada la seva eina de treball sap com s'ho ha manegat, però n'amaga el secret. Li paguen per fer-ho. Lluirà la seva bellesa fins a extrems impossibles. Al final potser morirà i no serà precisament d'amor. La joventut és curta.
