L´orquestra enceta amb un "paso doble" mandrós d´organillo clàssic de festa major,on la batería i el saxo acompanyen monòtons el ritme marcat d´un baix encara més monòton.Tot i això el volum és prou fort perquè les primeres parelles d´avis, sabedores del seu torn, mig omplin l´envelat amb passes de memòria precisa i concentrada execució.
Poc després el repertori s´amplia en una barreja impossible de dues hores llargues on hi tenen cabuda des del gegant del pi fins el "Born to be alive" dels Boney M,passant entre d´altres pel Sabina,el Santana,el Tom Jones o Paquito el chocolatero,que aquest any ha revifat gràcies a un anunci de cervesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada