" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


28/5/09

Art


Al encetar aquest bloc, em vaig fer prometre a mi mateix que no parlaria del Barça ni del futbol. Hi ha vàries raons, potser la que més és que el futbol m´ha agradat de sempre, tant veure´l com jugar-lo ( de fet encara ho faig de tant en tant), i el Barça el segueixo des de que vaig veure ja fa anys l´Allan Simonsen ( el "Simonet" ) corrent la banda com em pensava que ho feia jo al pati de l´escola. Després vingueren el Diego i el Bernd, el Gary i l´Steve, el "Michelino" i el "Baixinho", el Guillermo i el Pep,el Jose Mari i el Txiqui, el (Luis) i el Luis Enrique, el Ludo i el Henrik ,el Roonie i el Samu, el Xavi i el "Puyi", l´Andrés i el Leo. Simfonies semblants, orquestres diferents. Aquest any però, tot quadra, tot encaixa,tot, i el triplet es mereix una menció. Sinó no seria jo.

Però també hi ha una altre raó, i és que a vegades peco de pedanteria, i em penso que parlar de futbol seria poc interessant o vulgar, que diu poc d´un mateix o la idea que es poguin fer d´un mateix. Com si ara digués que m´agrada la Coca-Cola esbravada o veure qualsevol pel.lícula del Sylvester Stallone , per posar dos exemples. En fi, coses meves.

O sigui que quan l´Iniesta va fer EL GOL a Stamford Bridge, vaig saltar com un energúmen durant cinc minuts. I vaig saber que la guanyariem. I ahir, al acabar el partit, vaig sortir a la porta de casa amb la meva samarreta posada, enviant SMS als amics i familiars, saludant els veïns i els cotxes que passaven tocant els clàxons celebrant-ho. Com si d´any nou es tractés.

I avui m´han enviat un mail amb la foto aquesta. En definitiva, lo dels onze d´ahir rera l´esfèric és art. O teatre, com deia aquell. O una novel.la amb un final feliç. O música divina.

O simplement, futbol.

3 comentaris:

neus ha dit...

FUTBOL, així en majúscules!

Quan vaig obrir nòmades també em vaig fer aquest propòsit, res de futbol, perquè em conec i si comencés podria ser terrible. Però és que... aquest any és inevitable!!! TRICAMPIONS!!!!! uf...

Jo que sóc culé des que tinc ús de raó i antimadridista d'abans (recordo el pare mirant un partit en blanc i negre, veient-lo tan nerviós i interessat, li vaig preguntar de qui s'havia d'anar a favor, 'sempre contra els blancs!'), el pare, cada diumenge, fòssim on fòssim, posava en Puyal, em vaig enamorar de la cabellera d'en Schuster (amb l'angúnia que em fa ara aquest home, ecs), d'en Lineker, bavejava amb en Laudrup i l'Amor, no podia suportar i encara no suporto en Bakero... en fi... podria estar escrivint... hores! jejejeje

I ara... em quedo amb el futbol de tot, però sobretot sobretot amb el d'Iniesta.

Visca el Barça!

PS ha dit...

Ui, de futbol no hi entenc ni un borrall, però records lligats al futbol...a pilots:tardes de diumenge de la infantesa aguantant el "Carrusel Deportivo", crec que es deia així, fins que per fi va arribar en Puyal, estones d´amagat mirant al Mundo Deportivo o al Sport les fotos de´n Schuster (com l´Elur també n´estava coladeta, i ara no el suporto), una tornada de Sevilla amb la cua entre cames...i més misèries i també alegries , com la d´abans d´ahir.
Felicitats per la part que us toca, a tu i a l´Elur!

Estranger ha dit...

Gràcies i com deia aquell ,aquest any,SI!!!

( i tanco parèntesi futbolístic ).