Fent l´indi

Al fogonet l´aigua ja bull. La sopa, de dins el sobre ( liofilitzada), passa al pot i de seguida, amb tres o quatre remenades, emet una olor de brou calent que el nas agraeix inesperadament. Del pot a la tassa, i tapadeta una estona.Sense massa demora, la paella més petita, més vella i més rentable de la casa, va fent saltironejar trossos de salsitxa que confonen la saliva del qui les veu, mentre es van preparant unes llesques de pà amb tomàquet, un pà que ha sortit de la darrera fornada del dia, consistent, de molla espessa i dúctil.

Sense plats, de la tassa a la gola, i les salsitges, tal com surten, directes a sobre el pa. Una cervesa per acompanyar i una peça de fruita per acabar, una taronja pelada i tallada amb navalla suïssa, aquella vermella de la creu que de petits molts hem desplegat alguna vegada pel sol fet de meravellar-nos del munt de coses amagades quan és closa.

Abans, una dutxa d´aigua freda - els sis euros la nit no dónen per més - i tornant a la tenda la gent fent un parxís, xerrant, estenent la roba , preparant un tendal. Al Diumenge tant sols li queden els jubilats amb els néts que ja fan vacances, francesos - aquests sempre hi són- i algun afortunat que es prepara per gaudir del Dilluns de Festa Major d´allí on treballa.

La nit va ocupant el seu lloc, però la son no apareix, malgrat el cansament acumulat. Assegut al tamboret plegable, la llum del frontal arrodonida il.lumina els fulls del llibre, un fanal en l´obscuritat amortallada per la claror d´una lluna que treu el cap entre dos pics negres retallats a l´infinit, temorosa de trencar la fosca que es va estenent més al nord, cap on s´aixeca la vista. La fageda envolta el prat on jeu la tenda mig solitària i les branques del capdemunt dibuixen amb la seva frondositat, d´esquitllentes, el límit amb la volta de l´inebastable. L´òliba hi posa la banda sonora, amb crides de solitud allargassades.

I així la vista descansa ben finalment sobre el tros de cel que hom té a sobre. Cal fer-ho , si és possible, amb un coixí sota el cap- per dormir a la tenda no té preu - i deixar que les ninetes es contraguin sense presses. Els estels van sorgint, un rera l´altre, saludant-se com qui es lleva al matí, com si algú tibés d´un fil invisible encenent la imaginària nocturna. I ja no cal esperar gaires coses més, si no és veure-les, tant sols veure-les. Potser mentre ho fa, un recordarà lo bona que estava la sopa de sobre, i es preguntarà, potser també, perquè la dutxa de minut i mig l´ha deixat tant relaxat. O lo estranyament plaent que és llegir al mig d´un prat a les acaballes del dia amb la llum d´un frontal enganxat al cap.

Els estels romanen dalt, i semblen observar-te, nus de prejudicis. Així és com funciona el món, en aquest moment : tu els mires a ells, i ells et miren a tu. I en aquestes mirades, aquest món es va fonent, sense presses, com qui va tancant una navalla suïssa acabada d´estrenar.

I al cap d´una bona estona, recordes que el frontal segueix encès, la llum vanament dirigida al cel. I així, arreplegues el coixí , badalles amb gust, fas una darrera llambregada, entres a la tenda ... i dorms.

"Planets", Teenage Fanclub (del recopilatori "Four Thousand Seven Hundred and Sixty-Six Seconds", 2002 )