En aquestes hores de més tranquilitat, aprofito per traspassar i endreçar fotos de la càmera a l´ordinador. Em surten algunes fotos de fa poc, altres que em semblen fantàstiques...i que evidentment no he fet jo. De tant en tant, en guardo alguna de les que surten a l´Astronomy Picture of the day. I remenant als arxius, em surt una de l´aurora boreal. Em fa pensar en un ball de llum, com el dels estornells que aquesta setmana he recordat de manera col.lateral. I en el mateix ball en si, i de retruc, en la nit i en la lluna. Vaja, els protagonistes de la meva setmana blocaire.
Però avui tenia més aviat la intenció d´escriure sobre rius, quan he vist aquesta foto, que si que és meva.
Hi havia un filòsof grec, apodat “el trist”, de nom Heràclit d´Efes, que deia allò de que ”tot flueix, res s´està quiet”. Cercant a la xarxa, però, m´ha sortit aquesta frase seva, que trobo més poètica, més d´acord a la tristesa que se li atribueix : “ Creuem i no creuem els mateixos rius, som i no som “.
Quan mirem un grup d´estornells volant, o la lluna mig somrient, quan les connexions s´activen dins el cervell, i un va a parar a llocs desconeguts on hi ha aurores boreals, o coneguts com el fluir estàtic d´un riu...som i no som a la vegada, creuem i no creuem els mateixos rius (¿?). No sé si anava per aqui el filòsof, però em penso que puc entendre la seva tristesa davant una pregunta sense resposta.
Filosofar és com pitjar el “pause” una estona. Com mirar una instantànea.
Però avui tenia més aviat la intenció d´escriure sobre rius, quan he vist aquesta foto, que si que és meva.
Hi havia un filòsof grec, apodat “el trist”, de nom Heràclit d´Efes, que deia allò de que ”tot flueix, res s´està quiet”. Cercant a la xarxa, però, m´ha sortit aquesta frase seva, que trobo més poètica, més d´acord a la tristesa que se li atribueix : “ Creuem i no creuem els mateixos rius, som i no som “.
Quan mirem un grup d´estornells volant, o la lluna mig somrient, quan les connexions s´activen dins el cervell, i un va a parar a llocs desconeguts on hi ha aurores boreals, o coneguts com el fluir estàtic d´un riu...som i no som a la vegada, creuem i no creuem els mateixos rius (¿?). No sé si anava per aqui el filòsof, però em penso que puc entendre la seva tristesa davant una pregunta sense resposta.
Filosofar és com pitjar el “pause” una estona. Com mirar una instantànea.
I el cavall és només una excusa per la cançó, que té un contrapunt de filosofia desèrtica, sense aigua.
"Horse with no name"- America ,del disc "History : America´s Greatest Hits" ( 1975 )
7 comentaris:
Les fotos vistes ara tampoc són les mateixes que vam fer...
Em quedo amb les dues frases d'Heràclit... i també amb 'el sol és nou cada dia', que un diumenge al vespre és necessari un xic d'optimisme.
La foto del cavall és preciosa.
Mai són les mateixes, i , en canvi, sempre són iguals.
Deu ser que van pel mateix riu...
Filòsof, aquest és un text que no flueix lleuger com un riu.M´ha calgut llegir-lo i rellegir-lo, fer pausa, asseure´m en una pedra, pensar, recordar el vol dels estornells, la imatge de la lluna , el fluir de l´aigua i per tant, reflexionar.
No sé si això és el que pretenia Heràclit o el que pretenies tu, però per això sol, no hauríeu d´estar tristos, no passa gaire sovint que et sacsegin les neurones.*
Si em dónes una resposta satisfactòria, potser em repensaré lo de la tristor del filòsof.
I bé, tot flueix com l´aigua d´un riu? O el riu és sempre el mateix? I quan mirem el vol dels estornells, els teus ho fan igual que els meus? O potser és que els teus naveguen per rius diferents als meus?O hi ha una constant inamovible que fa que no entenguem si això és així o no, o si només ho és a mitges? Vull dir, si som o no som, en definitiva.O som i no som a la vegada, tal i com feia la ditxosa sentència.
I la lluna ? Què hi té a veure amb tot això?
No cal que em contestis de seguida.
Et dóno uns setanta anys de marge.:)
Ui quin mal dia que tinc avui!
No sé si has passat per casa però si hi vas, veuràs el sidral que hi tinc muntat , i on em porten, pel meu mal cap, les paraules.
Deixa´m pensar una mica tot això amb calma i et prometo que en setanta anys tindràs resposta, paraula d´estornell!
( la lluna era per despistar)
No sé si serà satisfactòria o no la resposta, ni tan sols sé si el que penso ara és el que pensava ahir o el que pensaré demà, tot flueix, com deia Heràclit. Ara, que tinc el cap més clar, o com a mínim tinc més temps et dic això:
El riu no és mai el mateix. Si tu i jo ens posem l´un davant de l´altre dins del riu, l´aigua que ens mulla és la mateixa, però la que ens ha deixat xops ja no ens tornarà a mullar, en serà una altra, ha fluït.Si ens en anem a la desembocadura del riu a esperar-la (comptant que nosaltres en fem més via), aquella aigua baixarà més térbola, perquè haurà arrossegat sediments, per tant ja no serà la mateixa....Però serà aigua.
Els estornells.El vols tampoc seran iguals,les formes que dibuixen són canviants i imprevisibles, però siguin empordanesos o vallesans, els mouen els mateixos impulsos.(Per cert, no sabia que els estornells naveguessin...si és així la cosa es complica més encara...).
I referent al som o no som, i tan que som. Som, existim, pensem, volem , naveguem, escrivim, filosofem i tantes altres coses, això sí que és una constant inamovible ara per ara. Fins quan?
Fins que el cos aguanti, setanta anys més, per exemple?
I ...la lluna és molt maca, sempre ens acompanya, i ens assenyala que tot té un cicle, que tot fluctúa.
M´he enrotllat com una persiana, ja ho sé,i no sé si he dit realment el que volia dir, però una vegada més m´has sacsejat les neurones, que estaven una mica en stand by.I això va bé.
Un petó ( pel mal de cap)
Una bona reflexió, molt objectiva.
Pots passar olímpicament de llegir la resposta, perquè ho acabo de fer un cop escrita i vaja, necessitaré setanta anys més de reflexió.
Resposta : Si l´aigua no és mai la mateixa, però el riu si, creuem i no creuem el mateix riu a la vegada. Extrapola ( perdona la pedanteria d´utilitzar aquesta paraula) això a altres aspectes de la vida, com l´observació del vol dels estornells : al mirar-los veiem el mateix vol, però el "veiem" diferent - percepcions diferents-. El mateix riu que creuem i no creuem a la vegada, altre cop. Ara extrapola altre cop, però al camp purament de sentiment, d´existència, de respirar,etc. Què passa llavors? Tots respirem, estimem, filosofem, parlem...el mateix riu...però ho fem diferent cada un...aigües diferents.El som i no som és traslladar tota aquesta teoria dels rius al camp del sentiment humà, del pensament. I això és el que el posa trist.
I podríem seguir, però és que és Dimecres i encara queda molta setmana.
Gràcies per suportar-ho, :)
Publica un comentari a l'entrada