No volia sentir aquell rumor d´aigua caient a fora. Per això, engegà la ràdio i augmentà el volum del so dels dos altaveus. L´òpera havia arribat a la seva fi, i una pluja d´aplaudiments tronà dins la petita estança que habitava. Irremisiblement vençut, abaixà el volum, cercà Haydn i s´assegué vora el vidre, que ja regalimava.
4 comentaris:
Ha de ser una delícia veure com van fent camins al vidre les gotes, tot escoltant aquesta preciositat...
... i quina òpera era?
Doncs "mas pillao" ara mateix. No et sabria dir...tú quina creus que podria ser ?
:))
ummm... doncs, diria que Madama Butterfly no estaria gens malament...
Amb aquesta elecció, la pluja d´aplaudiments encara és més atronadora:)
Publica un comentari a l'entrada