Eclipsi

Hi ha dies...en què tot trancórre de forma plàcida i contínua, sense estirabots ni sorpreses ; de forma relaxada, les persones se t´adreçen favorablement; ordenadament, els esdeveniments més qüotidians flueixen regulats per algun mantra desconegut, sense desviar pensaments ni paraules, com si es conduís per una carretera ample a setanta per hora en un dia assoleiat, marcant les corbes sense pitjar el fre, assaborint el paisatge d´un horitzó proper i llunyà a la vegada, estalviant l´esforç d´aturar-se per haver de pagar peatge de cap mena.

Aquesta mena de dies sorgeixen, sense més. Tot acaba bé, sense haver de començar res. No hi ha cap esdeveniment remarcable, no hi ha puntes d´alegria ni de tristesa ; el cor palpita a ritme constant, i no es nota, com no es té constància del simple fet de respirar ; no hi ha dolors d´esquena ni de coll; somrius i la teva veu surt pausada i amb el timbre adequat ; fas una migdiada amb un sol acollidor ; arribes a casa al vespre, cansat com sempre però amb una vaga sensació d´aprofitament d´hores, d´un pas del temps mesurat al mil.límetre, sense haver copsat en cap moment l´anguniosa necessitat d´ullar el rellotge a contrarrellotge.

Hi ha dies...en què sembla que hi hagi hagut un eclipsi de la resta dels dies. En dies així, se m´acut de mirar l´horòscop al final del dia, a veure què hi diu. I diu : “ Situación venturosa para abrir horizontes a su actividad. En especial, es recomendable iniciar algún estudio”. Potser hauria d´iniciar l´estudi dels dies com avui, els d´eclipsi. Els horitzons de la meva activitat...miro la resta de signes . Sembla un bon dia per tothom : “ La luna de Aries le permite mejorar las...” ; “ Confie en sus capacidades para abrir...”; “los tiempos empiezan a inclinarse en pro...”; “ es oportuno que empieze a moverse para abrir horizontes...”;” acaba de comenzar un año de oportunidades...”. Això, en comptes d´un horòscop sembla més aviat el telèfon de l´esperança. Res de “vigile, cuidado, evite...”. Potser hauré d´iniciar un estudi dels horòscops en temps de crisi, i la seva manipulació unilateral a favor del tan preciat bé públic. Abandono l´astròleg, per a una pitjor ocasió, a veure que diu...

I aquests dies s´acaben, sense sentir necessitat de res ni de ningú, tal i com han començat .Com un llarg tema jazzístic, amb veu de dona negre, suggerent, sense pausa...i sense presses. Així s´acaben aquesta mena de dies, eclipsant ulls i orelles, tot esperant un bon son.