Doncs saps? per sort a casa el més vell no té el poder d'imposar cap llei... seria terrible! l'avi és massa cap quadrat.
A casa, la Nina la més vella dels familiars quadrúpedes era la que manava. Feia un ronc i en Panxo, la Sula i en Pèsol s'estaven quiets. Ara ja no hi és i estan tots força desmadrats. L'enyoro.
Però no era un lleó el rei de la jungla? O, potser, el gos de la foto és el rei de la teva jungla particular? M'agraden els animals, quan era petita havia plorat sovint quan se'm morien. Ara evito tenir-ne, per no passar un mal tràngol.
Enyoro la llei de "la paraula del Vell", tant a casa com als carrers que recorro dia a dia. Els "vells" de casa fa temps que se'n anaren. La velleta que ens queda, viu aliena a tot. Els de fora, avui dia semblen invisibles. Igual i se sap poc de les lleis de la Jungla i l'acceptació de la humanitat. L'animal que ens l'ensenya a casa, és una gossa samoyedo, la Shiva, que a l'abril farà dos anys.
A casa n´haviem tingut dos : primer una gossa ( la Viola ) i després un gos, fill seu ( el Negus ), que la va sobreviure, però no gaire temps. Tots dos em van empènyer al bosc.I encara recordo la Viola als matins d´hivern, entrant a l´habitació i estarrufant-se a sobre la manta del meu llit. M´escalfava els peus.
-----------------------------------
Al "Llibre de la jungla" no hi surten lleons. No hi ha reis, com no sigui el cadell d´home convertit en llop.El que hi ha és molta sabiduria. I no, no tinc gos,( em passa una mica això que dius).
-----------------------------------
El fragment podria ser una cita al conte que encara no he acabat, Pilar. La saviesa de la gent gran no s´aprofita el suficient. D´això me n´adono més quan més gran em faig.
Shiva, nom de deesa ( hindú? ). Samoyedo, no la conec aquesta raça. -----------------------------------
M'alegra saber que continues treballant en el conte màgic. Shiva, la deesa de la mort, és de color blau, té molts braços i dansa d'una manera increïble. Segur que has vist molts Samoyedos. Són aquells gossos blancs, peluts, amb cara de llop i una cua embolicada com si fos una espiral, que tiren dels trineus i fan de cangur amb els fills dels esquimals. El que més m'agrada de la meva gosseta és que és ella qui ens treu a passejar. Almenys a mi!
5 comentaris:
Doncs saps? per sort a casa el més vell no té el poder d'imposar cap llei... seria terrible! l'avi és massa cap quadrat.
A casa, la Nina la més vella dels familiars quadrúpedes era la que manava. Feia un ronc i en Panxo, la Sula i en Pèsol s'estaven quiets. Ara ja no hi és i estan tots força desmadrats. L'enyoro.
Però no era un lleó el rei de la jungla? O, potser, el gos de la foto és el rei de la teva jungla particular?
M'agraden els animals, quan era petita havia plorat sovint quan se'm morien. Ara evito tenir-ne, per no passar un mal tràngol.
Enyoro la llei de "la paraula del Vell", tant a casa com als carrers que recorro dia a dia.
Els "vells" de casa fa temps que se'n anaren. La velleta que ens queda, viu aliena a tot. Els de fora, avui dia semblen invisibles.
Igual i se sap poc de les lleis de la Jungla i l'acceptació de la humanitat.
L'animal que ens l'ensenya a casa, és una gossa samoyedo, la Shiva, que a l'abril farà dos anys.
A casa n´haviem tingut dos : primer una gossa ( la Viola ) i després un gos, fill seu ( el Negus ), que la va sobreviure, però no gaire temps. Tots dos em van empènyer al bosc.I encara recordo la Viola als matins d´hivern, entrant a l´habitació i estarrufant-se a sobre la manta del meu llit. M´escalfava els peus.
-----------------------------------
Al "Llibre de la jungla" no hi surten lleons. No hi ha reis, com no sigui el cadell d´home convertit en llop.El que hi ha és molta sabiduria. I no, no tinc gos,( em passa una mica això que dius).
-----------------------------------
El fragment podria ser una cita al conte que encara no he acabat, Pilar. La saviesa de la gent gran no s´aprofita el suficient. D´això me n´adono més quan més gran em faig.
Shiva, nom de deesa ( hindú? ). Samoyedo, no la conec aquesta raça.
-----------------------------------
M'alegra saber que continues treballant en el conte màgic.
Shiva, la deesa de la mort, és de color blau, té molts braços i dansa d'una manera increïble.
Segur que has vist molts Samoyedos. Són aquells gossos blancs, peluts, amb cara de llop i una cua embolicada com si fos una espiral, que tiren dels trineus i fan de cangur amb els fills dels esquimals.
El que més m'agrada de la meva gosseta és que és ella qui ens treu a passejar. Almenys a mi!
Publica un comentari a l'entrada