Diàfana i hipnòtica, la bombolla d´aigua sabonosa reflexa la llum del sol de darrera hora i filtra colors fixos al moment concret en que és agafada amb molta cura pel brollador circular d´on ha sortit uns segons abans. Enfosquint brillantors i contrastos, definint tons de colors, equilibris cromàtics i saturacions, el moment desvetlla una mena d´eclipsi en l´estanquitat del líquid, on la llum espolsa foscor definint part de l´elegant corba intuïda per pinzellades de blau i blanc. I a dins, dues nebuloses verdes m´observen, invertebrades i silents, congelades dins la negror de la cambra obscura.
Hi eren amagats, aquests colors ara desvetllats ? En la llum de la tarda de Diumenge, les ombres eren precises i saludables, com fetes amb tinta xinesa. La bombolla feu unes giragonses, fou perseguida entre rialles i desaparegué del mapa sense que ningú li demanés al tocar una paret. El cel era d´un color blau com el de la bombolla inexistent que miro ara rera la pantalla de l´ordinador, i fou bonic de veure aquell sobre els brots verds de l´ametller, on encara flors blanques n´augmentaven la seva tendresa nètament terrenal,deixant-se caure entre les ombres xineses que m´envoltaven. El verd de la bombolla, en canvi, no en té res de terrenal, és com si flotés a l´espai, en una altre dimensió, perduda en un fons com d´univers.
Volàtil i juganera, pot ser profunda i misteriosa. Només la càmera, com quan es tanquen els ulls, transforma l´aigua sabonosa en l´aire d´un pensament, flotant dins una bombolla.
5 comentaris:
Quan vaig a treballar a la tarda, paso sempre per davant una botiga de roba de mainadeta, a l'entrada hi tenen un os (em sembla) enorme i horrorós que fa bombolles de sabó... i quan no vaig tan reconcentrada en vés a saber què i sóc conscient de que quan hi passo en quedo envoltada m'agrada encantar-m'hi. Què deuen tenir que les fa màgiques? i què fa que entrin unes ganes terribles d'agafar-les?
l'altre dia bufava vent fort i se les enduia carrer avall, més lluny que mai. Està bé que hi hagi dies en què es comptin els somriures per bombolles, no?
Està bé veure petites esferes irisades volant alegrament.
Doncs si, estan molt bé aquests dies, amb tanta bombolla a l´aire i somriures de canalla. saps, ara que m´hi fixo ? vista així de petita,a la teva foto sembla que estiguis fent una bombolla en comptes de una foto.
Tenen el seu encant, per això tenen alguna cosa de màgiques, com quan desapareixen.
Salut per l´esquerra ;)
M'agrada observar les bombolles de sabó. Veure com volen i suren, dansant amb el vent. Mirar a través d'elles i veure les coses des d'una altra perspectiva i fer màgia. Com tu avui.
gràcies :)
avui he atrapat una bombolla!
(estic fent un muntatge de fotos amb el 'meu' roure, han tret molts dels arbres que l'envoltaven i ara es veu molt bé)
Quan és grossa, Pilar, i si t´hi fixes, engloba tot un petit món en els seus reflexos brillants. Són móns que duren segons. I tots diferents.
-----------------------------------
Hauré d´anar a veure el meu bosc de roures, jo també. Però potser m´espero una miqueta. O potser no. Ara m´has fet venir el cuc, entre tanta bombolla.
Publica un comentari a l'entrada