Que vol dir : “ on van els teus pensaments, van les teves passes.” Les passes vagabundejen aquest matí, com els pensaments. Arriben a la façana de la casa més vella del poble, cantonera de dos carrers estrets a més no poder. La petita rajola em mostra un proverbi popular basc que desconeixia fins aleshores. Em deixa meditabund : a vegades les passes, com avui, no tenen un destí fixat, simplement són passes.
M´assec a un banc, a la vora del riu, on l´aigua baixa ràpida, amb el color de la neu fosa, un verd maragda claríssim i blanc.Penso en ahir la nit, vaig fotografiar les branques d´un arbre lleugerament il.luminat, un arbre centenari, majestuós, amb el cel nítid d´estrelles al fons; era fosc, molt fosc.Tinc ganes de veure-les, i trec la càmera per aquesta fi. Tinc una petita desil.lusió : les dues fotos nocturnes han desaparegut misteriosamnet. Ahir a la nit les vaig veure, un cop fetes. La màquina va trigar a fer aparèixer la imatge, un cop passaren els trenta segons d´exposició que li vaig donar tot aguantant la respiració, les mans quietes estirat a la gespa, per evitar que se´m mogués massa. Una llum vermella parpellajava enmig de la foscor, fins veure finalment la fotografia.Torno a passar la sèrie : la seqüència fa un salt de dos números. Està clar que les vaig fer, però per alguna raó tècnica que se m´escapa, ja no hi són.
Tanmateix podria ser ( deixant lliure a la imaginació ), que els pensaments de la nit, amb la volta astronòmica davant els ulls, portessin les seves passes sense rastre per seguir, sense petjades, com aquelles fetes a la sorra d´una platja. Llavors, són aquestes les passes de la felicitat ? Si els pensaments hi tenen res a veure, no els recordo pas. És a dir, el preu seria just aquest, i la misteriosa desaparició de les fotos quedaria justificada per l´oblit d´un pensament dins una nit estrellada, on els camins tant sols els marquen la pols de les estrelles.
(...)
La darrera pala de neu marca unes passes. Al fons, el coll, i un intent de núvol, al mig. Sembla el fil d´un pensament.
M´assec a un banc, a la vora del riu, on l´aigua baixa ràpida, amb el color de la neu fosa, un verd maragda claríssim i blanc.Penso en ahir la nit, vaig fotografiar les branques d´un arbre lleugerament il.luminat, un arbre centenari, majestuós, amb el cel nítid d´estrelles al fons; era fosc, molt fosc.Tinc ganes de veure-les, i trec la càmera per aquesta fi. Tinc una petita desil.lusió : les dues fotos nocturnes han desaparegut misteriosamnet. Ahir a la nit les vaig veure, un cop fetes. La màquina va trigar a fer aparèixer la imatge, un cop passaren els trenta segons d´exposició que li vaig donar tot aguantant la respiració, les mans quietes estirat a la gespa, per evitar que se´m mogués massa. Una llum vermella parpellajava enmig de la foscor, fins veure finalment la fotografia.Torno a passar la sèrie : la seqüència fa un salt de dos números. Està clar que les vaig fer, però per alguna raó tècnica que se m´escapa, ja no hi són.
Tanmateix podria ser ( deixant lliure a la imaginació ), que els pensaments de la nit, amb la volta astronòmica davant els ulls, portessin les seves passes sense rastre per seguir, sense petjades, com aquelles fetes a la sorra d´una platja. Llavors, són aquestes les passes de la felicitat ? Si els pensaments hi tenen res a veure, no els recordo pas. És a dir, el preu seria just aquest, i la misteriosa desaparició de les fotos quedaria justificada per l´oblit d´un pensament dins una nit estrellada, on els camins tant sols els marquen la pols de les estrelles.
(...)
La darrera pala de neu marca unes passes. Al fons, el coll, i un intent de núvol, al mig. Sembla el fil d´un pensament.
7 comentaris:
Si tancant els ulls, o sense tancar-los, pots veure l'arbre centenari, les estrelles i la nit fosca no les perdràs mai les fotos.
(quan les has descarregat a l'ordinador, hi eren?)
'non gogoa, han zangoa' m'agrada.
No hi eren. He estat pensant que potser les vaig esborrar sense voler, perquè n´hi havia una que em va sortir negre.
Ara ja tinc excusa per tornar-hi.
Agur.
Potser sí es allò del Neruda...es tan largo el olvido...
O potser te les guarda la guineu que és molt llesta.
Veus ? Potser si que va apareixer la guineu i se´m va colar dins la càmara. I potser dins el meu cap, ves a saber...
La foscor, gelosa te las va robar...Hi ha una cosa, però, que no sap. L'objectiu de la teva retina les mantindrà sempre al lloc on es guarda la bellesa, en el teu pensament.
El pensament de la Bellesa, la Veritat,la Justícia, el Valor, la Amistat, l'Amor, el Bé...potser em passo una mica...Pilar, però no ho crec.
Bones Vacances
(Que curiós la paraula de comprovació és mitenio.)
Doncs si, Pilar. És curiós com hi ha imatges molt concretes que es queden gravades al pensament. Aquesta n´era una.
-----------------------------------
Macondo, estic segur que la Pilar hi creu, com tu mateixa. Qu n´hi hagi d´altres també és ben cert. Bulgàkov ho diu en una novel.la, allò de que si hi ha llum, sempre hi haurà ombres. I d´ombres ja n´hi ha moltes. Una mica de llum és el que busco sempre. Cada dia.
Bones vacances ( i perdona la intromisió al teu comentari ).
Publica un comentari a l'entrada