No és tant sols l´ombra
breu de l´ ombrel.la...
També,
sota la superfície d´aigua closa
esborranys de pins i cel blau.
Jocs de dofins a la piscina
abandonada.
S´arrissen les onades,
quedes,
dels dits prement paraules.
El cel està estrellat i els bars tancats
ha quedat l´escenari, de velles posts de fusta,
i el lent i nítid so desesperat
que en la nit repeteixen les onades.
El mar, dins la fosca,
llueix com un cavall dins l´estable.
J.Margarit, "Seduccions d´estiu" (fragment)
3 comentaris:
No hi ha hagut manera de poder llegir el poema del llibre-ombrel·la. A tamany pantalla no guipava res de res, he engrandit la foto i tampoc, desenfocat totalment. I dic...calla, segur que tens el llibre ( en tinc quatre o cinc d´ell).
I el trobo...no em costa gaire localitzar el poema: Tres pàgines amb la punta del full doblegat: dos poemes que tinc al blog i AQUEST...folls follets.
I saps? Trobo que aquest poema teu té un aire margaridià total.
Bones piscines!
em sap greu que s'acabi l'estiu perquè s'acaben els dies de no fer res i tornen les presses... per sort tindrem tardor i bolets i després hivern...
És que la poesia es fon ràpidament, un cop llegida. I també el mòbil, que meravelles tampoc en fa moltes.
Margaridià...bé,no sé, més aviat, si té un aire potser és perquè m´agrada molt.
-----------------------------------
A l´estiu encara li queden uns quants dies. Ara és quan està fent els millors dies. I ara vindran els dies de posar-se un jersei als vespres, i de més fresqueta, i de dormir sense mosquits, i de suar menys. Ah, i les piscines i platges es van buidant. saps? La gent tendeix a tancar pàgina massa aviat.
Presses ? Les justes, i si fa molta falta.
Bona reentré, Elur.
Publica un comentari a l'entrada