.
Rostres llunyans, ocells dins gàbies tristes.
Llima l´oreig els arbres
i talment l´avinguda és viva.
Olor a vianda cuita.
L´espill és ample, la cambra buida.
Remou el pas d´homes i dones
i ara i abans, mai després, ( la sastreria ).
Olor a vianda cuita.
Migdies perduts, disfresses penjades.
Enquadra la vida tres mirades
i una a una i rera l´altre...
Olor a vianda cuita.
4 comentaris:
El fum vaporós que emana la vianda cuita és un bon fil conductor per als versos. I per a la imaginació també. De cop i volta he buscat en el meu imaginari les sastreries del meu poble, el metro penjat sobre les espatlles del sastres i aquell guix quadrat amb què marcaven per on havien d´entrar els vestits si anaven balders, les agulles de cap entre els llavis i una determinada manera de caminar molt curiosa que tenien tots els sastres: passos petits i cul enrere.
Del nom de "vianda" sempre m´ha intrigat aquesta apropiació alternativa que n´hem fet els catalans de la "viande" francesa, que per ells és la carn.Suposo que la necessitat hi tindria molt a dir, aquí el que atipava els estómacs antigament era la llegum i les patates, no pas els filets.
Crec que dóna per molt la vianda.
la mare sempre l'havia comprada a la mateixa botiga de sempre, abans quan treballava i no tenia temps de posar-se a fer conserves com fa ara... a mi m'agradava pellucar quatre fesols de la bossa. Sempre eren fesols, o la gran majoria de vegades. No recordo que comprés quasi mai cigrons o llenties, això ho cuinava ella... ais, m'has fet venir ganes de menjar un plat de cigrons bullits, amb un parell de pastanagues... o de llenties. Els fesols només m'agraden per pellucar de tant en tant.
Em sembla que berenaré, vols una galeta? una mica de poma?
Molt del que alimentava abans els pobres ara s´ha tornat una delicatesen : embotits cassolans, bacallà, lluç,l´oli d´oliva, la llegum mateixa acabada de coure... casi casi com fer-se un traje a mida, vaja.
I si que tens raó amb això del pas dels sastres.
-----------------------------------
Doncs a casa meva m´hi feien anar de petit a una botiga del carrer : mongetes o cigrons, tot i que érem més de mongetes - i botifarra -. Llenties també.
Pellucar fessols, m´ho hauràs de traduir, tot i que ho intueixo ;)
A aquestes hores ja soparé alguna cosa però gracies, de totes formes.Tú menja llegum, quesón molt energètiques - bé, de fet, em sembla que no et fan molta falta -.
----------------------------------
al poble encara hi és la botiga i encara en venen de llegums cuites :)
pellucar vindria a ser, més o menys, picar, agafar-ne algun mentre trasteges per la cuina, per exemple.
I això de que no em fan falta? a fe que avui no tinc piles...
Publica un comentari a l'entrada