...ombrejo i guardo el pas del meu camí,
reposa en mi la llum i encalmo ja la nit ...
Salvador Espriu
" Un sentit de matinada llunyana encalça l´adagio, un dels més lents de Haydn. L´expresió del dolor vist de fora utilitza una sonata lliure de tot l´innecessari. El final és imbuit d´una tristesa sense límits ; el sextets, primer al segon violí, després al cello, sonen com el darrer moviment fantasmal de la darrera fulla morta. Aqui hi ha un lent moviment que, com al "Chaos" de "La creació", dóna a la música una nova dimensió i profunditat".
( Robert Meikle ).
4 comentaris:
D´un bell principi he pensat que eren unes paraules i una música ideals per una tarda d´hivern, tranquil.la. L´escolto ara , al matí i li escau igualment, sense transmetre´m ni un bri de tristesa,sinó molta pau.
Bona tria.
Gràcies.
De res. La tranquilitat i la pau solen ser dominis d´un Diumenge al matí. Com unes bones vacances.
De res.
Les postes de sol, sempre són tranquil-les. Tant les de l'astre rei com les de qualsevol persona en el darrer sospir.
No trobo les paraules suficients per valorar aquests post. Crec que no existeixen. Podria dir que ha estat una carícia. També que l'alè se m'ha quedat suspès...Tot i així no seria suficient per expressar el que he sentit.
Sentir és important.
Si, és important.
Un comentari molt bell, Pilar.
Publica un comentari a l'entrada