* Tràgica ...(?) - sense raó de ser-.
* " No és que ens fem vells, és que som vells " ( Sr. F. sortint, 84 anys ).
* Llimoners, tots coberts amb plàstics blancs. Les mimoses, no.
* Mahler, darrers compassos a quatre minuts de les tres, amb un bri de sol, un bri de vent i una mala (?) herba seca movent-se com un seguit de fotos fetes, fixades, en una mala (?) herba seca. Becaina d´ulls oberts.
* Un refrany interessant, al voltant d´una paraula, devoción. Un joc de paraules que he tractat de memoritzar, i ja no recordo. Li hauré de dir al P. que em faci memòria.
* Una encaixada agraïda.
* Comiats progressius de tarda : primer la N., després la Y.,després la C., després el P.,després el J. i el C. Els ordinadors oberts, les impressores obertes, l´aire calent obert ( no és de la casa Fujitsu ), els llums oberts. Silenci...i alguna trucada tardana.
* El guarda de seguretat nocturn : fa les bosses més negres sota els ulls que he vist mai en un rostre. Parla sense mirar als ulls. Els ulls els té pendents de tot el que hi ha al recinte, com si reconegués les coses per primer cop sota la llum d´una ànima vivent. Parla com els qui parlen sols.
* Mahler, altre cop. Violins sostinguts en una única nota interminable. Canvi brusc : la mateixa nota aguda, però d´un sol violí, com la gent acomiadant-se però de cop, esfumant-se com un dia boirós. També però, com una línea de llum sobre l´horitzó del mar encapotat, daurada i tremolosa. El parabrises xop de reflexos sanguinis, plora. Descobreixo el significat d´un adagio.
* L´ametller. És un ametller : a les branques baixes guspiregen brots blancs, sota un tronc i un cos negre de nit i de pluja.
* Tràgicament...tenia la paraula, m´ha vingut al cap havent dinat, però ara sols sé que no tenia raó de ser, en contraposició al mot tràgicament. No l´he apuntada. Craso error.
5 comentaris:
És com un "mirall trencat" però sense trencar-se, no? La música fa que s´aguanti dins del marc.
Sort que després d´un divendres sempre , sempre ve un dissabte.
les paraules tenen vida i a vegades, moltes vegades, massa vegades!, es mouen per caprici, llavors van i vénen segons el seu desig sense tenir en compte si les necessitem per alguna cosa, encara que només sigui per no haver de donar més voltes al buit que tenim allà on abans hi havia un mot.
Ahir era un adagio.
De vegades plouen paraules plenes de significat, encara que es capfiquin a abandonar-nos.
una cadena de baules magnífica... m'ha fet pensar!
Potser és un trencaclosques, o un trencadís. La música en forma part.
-------------------------------------
Les paraules es perden, però hi són. Lo fotut és recordar on les hem posat.
-----------------------------------
Si, com la pluja d´aquests dies. Recordo que s´hi estava bé, amb aquesta paraula, quan la recordava.
----------------------------------
Baules ! feia temps que no l´escoltava. Gràcies pel pensament.
Publica un comentari a l'entrada