La conversa s´escolta
sempre de manera intermitent, de nit, al carrer. Gent que passa quan
ja no passa ningú, algun cotxe potser, o una moto sorollosa, de
soroll trencant el mig silenci nocturn que no trenquen sons amparats
en la foscor, fregaments, portes tancant-se, lladrucs llunyans, algun
batec d´ala, un gat enfilant-se a una reixa, un crit o una rialla,
un plor de nen . Els sentits semblen agusar-se quan en realitat el
que fan és adormir-se. L´oïda reb, inesperadament, fragments de
vides amb veus pròpies, quotidianes, intrascendents, humanes. A
vegades només es tracta de sons rera d´elles, i més enrera encara, la nit,
cobrint-les i descobrint-les. Sovint, incomprensibles. Cec als
rostres, només la veu amb molts matisos difícils d´explicar.
Heus aquí la primera :
( un home i una dona,
per les veus, d´edat madura. La d´ell, greu i amb un deix irònic i
satisfet ; la d´ella,en canvi, és de lleu insatisfacció ).
(...)
- Unes sabates
glamourosessss -
- Fred ? -
- No.
Mmmm...estic de conya -
-Doncs jo tinc
fred. Als peus, als braços, al cos.-
(…)
5 comentaris:
M'agrada l'acústica nocturna de poble.
L'altre dia, sota la finestra, hi tenia un grill grillat. Em va fer parar mig boja, semblava ben bé com si s'hagués ratllat i el criiiiiiiiii era etern. Vaig estar rumiant de denunciar l'ajuntament per permetre una atrocitat com aquesta. Això a Girona no em passa. El grill que viu al meu balcó fa cri-cri, tal com ha de ser.
Ai... perdona... és que la nit passada he tingut el privilegi de no dormir i de poder escoltar. I es nota.
Avui t'entenc perfectament, el que no entenc és la conversa, segur que la vas sentir bé amb tants sons dins del cap que provenien de l'exterior?
Què són unes sabates glamourosesss? Potser hauries de fer-ne una descripció, vaja si et sembla bé.
Tampoc sé qui diu què? Però un dels dos, el que té fred, deu estar malalt, perquè fa la calor del més de juliol, ja te digo!
La conversa em fa pensar en retrets o queixes, aprofitant..."la conya".
Ahir a la nit...Millor dit, avui a la matinada, m'han despertat uns crits desesperats d'una noia que demanaba auxili i no sé què més deia que l'havia fet mal el Miquel. M'he llevat, m'he vestit de pressa i tot sense parar atenció al que em deien les veus de casa he sortir corrent cap al carrer paral-lel al meu. Hi havia ja, sortossament, altres veïns parlant amb la noia i calmant-la. No he volgut preguntar res. He tornat a casa, trista, pensant en segons quins crits que trenquen la nit.
Veig que estic de sort. Jo sento -encara- els xiuxiueigs dels falciots sota les teules i tot l´any el vent -quan en fa- dialogant amb el mar.
És que amb aquesta calor, Elur, els grills van disparats d´hormones. O això, o és que per allí dalt els teniu més ben alimentats.
-------------------------------------
Doncs no sabria dir-te Macondo. Jo he transcrit el que literalment vaig escoltar. La gent passa caminant i només s´escolta un fragment de conversa. I el que em va fer fixar l´oïda va ser això de les sabates, però no va dir res més. Aqui està la gràcia també. I al vespre, segons com, fa fresqueta al meu poble.
----------------------------------
Ai, Pilar. Això seria un soroll, veus ? Aquestes coses la veritat és que espanten. Jo tinc la policia aprop, per si de cas.
----------------------------------
Tú tens molta sort en aquestes coses. El vent i el mar...qui competeix amb això ?
Publica un comentari a l'entrada