Podràs
dir-me sense por : marxa.
Abandona
aquest diari socarrimat
de
les petjades menades
vers
el que mai,
ni
en somnis com aquest,
foragita
el cos, el teu, el meu,
damunt
el clar pensament.
Marxa
d´aquest buit
d´enyorances
absurdes.
L´insomni fosc morirà
entre els plecs blancs
dels meus llençols.
L´insomni fosc morirà
entre els plecs blancs
dels meus llençols.
Pensaré que m´ho dius sense por.
I mentrestant
seràs
ben lluny quan ells,
seguiran
buscant pistes
dempeus
del que et vaig deixar.
Només que seguiré aquí i
cercaré, sense ànim de lucre,
l´emergència
de les teves
( petjades incertes )
( petjades incertes )
esborrant-se dia a dia.
6 comentaris:
Desconcertant, però molt bo.
Amb spray les neteges? ;)
No pensaràs que les poso a la rentaroba...
Rentaroba??? Netejar-les amb spray??? Ai! I jo em pensava que era rareta...M'estimo més el poema.
Petjades que hi són sense ser-hi...
M'agrada :)
A veure Macondo, les sabates són de nabuk, i la millor manera és netejar-les amb spray de nabuk. La veritat és que m´han quedat com noves. I lo de la rentarroba són figues d´un altre paner, no pas del meu.
Gràcies per lo del poema.
Per aqui anava la idea, és suggerent la imatge, per això vaig fer la foto.
Gràcies, guapa.
Publica un comentari a l'entrada