En
la quietud solitària dels matins del mes d´Agost un soroll em
desperta. Més que un soroll, una antiga cançó, sortint d´uns
altaveus que, malgrat no veure´ls i a pesar de l´estat
semiinconscient de les vuit tocades, sonen de cotxe ja antic, de
cinta de casset dins una d´aquelles ràdios que s´engegaven fent
girar una roda de color negre. El tub d´escapament atrotinat sembla
corroborar el pensament; el seu soroll deu ser el motiu de l´alt
volum que per un moment copsen les oïdes.Moment, perque es tracta
d´això, d´un moment amb la frase de la tornada coneguda en mig del
batibull del motor tractant d´aparentar una velocitat que només
sembla donar el carrer en baixada, la velocitat que sent el qui és
dins del batibull del motor i la música atrotinada, a punt en
qualsevol moment per posar-hi punt i final.
Podria
ser un Autobianchi. Podria portar un adhesiu de I love...al darrera.
Podría haver sortit d´alguna seqüència temporal desmarxada. El
cas és que el casset potser porta com cent mil voltes rodolant, i ja
no sóna tant bé com abans. I tant ràpid com passa se´n va, i em
deixa amb la lletra als llavis abans de poder-la seguir, carrer
avall... abans d´adormir-me altre cop en un matí quiet i solitari
d´Agost.
...y no sé cual he de elegir...
6 comentaris:
No és un cassette, és la Cadena Dial, la posen dia si i dia també.
Almenys al meu cotxe...
Bonne nuit!
La cadena Dial ? Ai senyor...
Bonne nuit, madmasoille.
Ja no sóc al sud, ara sóc al centre, però no tant amunt com aquesta senyoreta d'aquí a dalt! Jo de cotxes i cadenes no hi entenc, però gens, gens, gens...
Bonne nuit a vous deux!
Ostres... La Guardia! I quins farts de cantar-la quan era més joveneta que ara. Aquesta i "El mundo tras el cristal".
Quins farts de buscar calles i no trobar-ne mai cap, també.
Doncs vaja, et feia més al sud.Vas amunt i avall, no pares !
Cal centrar-se.
Bona nit.
Quins farts ! En el fons, és un laberint amb mil calles. Hi ha una sortida, encara que no ho sembli.
Abraçada,
Publica un comentari a l'entrada