Runes

M´assec en el que sembla va ser el llindar d´una porta, una porta per on s´accedia a l´interior de l´ermita encavalcada sota la bauma natural dins la qual piques centenàries encara recullen les gotes d´aigua filtrant-se del conglomerat de cingles que baixen en picat de més amunt, d´allí on el sol fixa encara les hores. Les runes enfront meu resten fixes en un mur d´uns cinc metres d´alçada, encara sòl.lid al pas dels segles. Les cames pengen del primer pis, sense terra. A la planta baixa hi ha crescut un arbre que no identifico, envoltat d´ortigues ; enfront una finestreta, d´on es veuen les copes dels pins i alzines d´un bosc que es deu enlairar de més avall, i poca cosa més; a ambdós costats sobreviuen dues petites postades de pedra, sense res per aguantar. A tocar d´ull, al mur de nord, un forat a la paret amb forma de capelleta, en el que sembla va ser un antic sagrari ; al seu costat els forats per on s´encabien les vigues que travessaven la nau de la vivenda, allargassada i rectangular ; si alço la vista, encara pot semblar que hi devia haver un altre pis encara. Més amunt, roca i cel.

El silenci és de qualitat. Vull dir que tot és quiet, des de les branques dels boscos encinglant-se , sense ni un bri d´aire movent res, fins la figura de l´home que m´he trobat admirant el paisatge des de la balconada de llevant, uns metres a la meva dreta. Sembla una estàtua. No se sent res, ni la pròpia respiració, el lloc és inanimat. Amb un silenci així, el que sembla deixa de fer-ho. Per un moment sota els peus hi ha un terra i a sobre el cap un sostre, però no dura massa. Un ocell passa d´una branca a una altre piulant lleument l´hivern, acabat d´instal.lar amb les seves greus, silencioses i clarividents qualitats.

P.D. La cançó la tenia en un cd que vaig gravar-me fa poc, i ha sonat al cotxe, mentre tornava. M´ha fet pensar en les runes, en aquestes runes de masos pobres, caiguts i abandonats, com les d´avui.