(...) " El tiempo, que todo lo vuelve ceniza, parece detenerse entre los árboles,y,como el viento, los abraza y se va. Ellos crecen ante nuestros ojos, pero nosotros no nos damos cuenta. Alargan sus ramas al cielo y no envejecen. Acaso, un día, alguien dice : " Ese árbol ha muerto". Y entonces nos damos cuenta, de un modo brusco, total, de que el árbol ha dejado de vivir, de que sólo es un altivo cadáver en pie. Se deja arrollar cuerdas, cercenar. Cae sin dolor, levanta un polvo leve, caliente, y desaparce con su gran dignidad inmaculada . (...) Si la muerte o el pesar nos llegasen como llega al árbol nunca envejeceríamos".
Ana Maria Matute, "El río" ( 1963 )
4 comentaris:
M´agrada aquests text, molt. No he llegit mai cap llibre sencer de la Matute, sempre ho deixo per més endavant.La recomanes?
Ahir van tallar un eucaliptus davant de casa. Fa anys que era mort però encara restava dempeus i m´agradava veure com els ocells s´estaven força estona entre les branques.No sé si calia tallar-lo, potser era un perill quan fa tramuntana, però encara tenia dignitat. Quan el vaig veure abatut damunt del camió em va fer molta tristesa.Sense ell els ocells també se n´aniran.
Es fan vells molt lentament. I quan ho són, semblen majestuosos.
Acabo de llegir-lo, "El río", i si, te´l recomano. És un retorn a les vacances de la infantesa, a les sensacions aquestes perdudes de quan ets nen.Ella passava els estius a un poble que va ser devorat per un pantà, i això li dóna molt de joc a tot plegat. Està concebut en petits capítols - semblen posts una mica llargs -independents entre si. No hi ha un fil argumental pròpiament dit, és com un recull de records, sense nostàlgia ni amargor però amb tristesa. Molt ben escrit. I paro, bé, només dir-te qu enia el llibre perdut per alguna prestatgeria i que no sé com he acabat llegint, però ha estat una petita descoberta.
Em sap greu lo de l´eucaliptus, tenen bona fama aquesta espècie. Pel Parc n´he vist només en un lloc, i són bonics de veure, exòtics.
És quan més bonics són. I ho són, de majestuosos. I acollidors. Mai et sentiràs sol, dins un bosc.
Publica un comentari a l'entrada