" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran
31/5/13
Tankes de Maig
Ja es fa tard. No hi ha xiscles de garses, desesperades. Canta la cadernera : mor algú, res s´acaba. Avui és tard . Ni una garsa xisclant resta al pati. Bressola el meu jaç, lliure, la cadernera.
Em fa gràcia l´etiqueta dels maldecaps, per mi també ho serien si intentés escriure´n.
Si hagués de triar prefereixo la cadernera, que per aquí dalt diem cardina. Però també m´agrada sentir el grallar de les garses i veure-les com saltironegen buscant manduca, encara que no deixin de ser unes elegants carronyaires.
6 comentaris:
Em fa gràcia l´etiqueta dels maldecaps, per mi també ho serien si intentés escriure´n.
Si hagués de triar prefereixo la cadernera, que per aquí dalt diem cardina. Però també m´agrada sentir el grallar de les garses i veure-les com saltironegen buscant manduca, encara que no deixin de ser unes elegants carronyaires.
Ho són, de maldecaps, i no gaire reeixits, em penso.
Les garses per aqui són una petita plaga. O així m´ho semblen, perquè es passen el dia cra-cra-quecra... i elegants, en això tens raó.
No tinc garses a prop . Ara tampoc caderneres però m'han estt més pròximes i el seu cant alegra.
El segon m'encanta!!
Garses i cardines, quin contrast!
Ara m'arriben els xiscles dels falciots que estan sopant.
Una abraçada.
Sempre alegren, i més al vespre. Ara ja van minvant, però.
Salut,
Una abraçada, igualment. I a seguir passant- ho bé ;)
...i gràcies.
Publica un comentari a l'entrada