La
lluna sense voler, dins un bassal, pàl.lida com un miratge ara que
el dia es fa una mica més etern. Un altre riu de temporada, tronant
estrany dins el bosc, amagat entre pins, a sota del camí
insospitadament vallesà. Una noia – una dona ? - amb un gos deixat
anar, que se m´apropa per allunyar-se ´m de sobte, espantat per
alguna raó – un gest, un moviment, una mirada ? - A l´escala
m´assec, veient el sol vesprejar sobre l´hort, llunyà des de
l´altre banda de la riera. L´aire és fred. Passa una altre dona –
aquesta, si – caminant, allunyant-se. M´aixeco després de no
pensar en res, de respirar, de veure, de seguir una bicicleta, una
parella passejant el gos. Footinejo encara una estona més ; no ho
faig sovint, o sigui que només és això, un footinejar mig cansat,
lent. El tros de carretera de l´anada estava esplèndid, solitari
com mai. El roure del caminet de tornada resulta que era una alzina.
Encara hi ha camps on hi creix el blat formant aquest mar verd
clarejat d´espigues granades. Aquest any hi haurà bona collita. I les
orenetes primarenques avui han decidit no volar : les mancances també
es noten. Uns nens juguen mentre sóc a l´escala, és mentida que no
he pensat en res. Les rialles són records, pensaments com ara els
records d´aquests nens d´aqui uns anys, si són afortunats.
Presumiblement diran : “ era de quan les primaveres eren primaveres,
de quan plovia quasi cada dia, tronava mentre l´arc de Sant Martí
es dibuixava rera nostre i al bell mig del mes de maig el fred es
notava tot el dia “. Presumiblement... de com quan tú i de com quan
jo,de com quan...ja no te´n recordes ?
Llavors no plovia tant.
4 comentaris:
Com si estiguéssem allà :)
Igual, tampoc fa tant de temps ;)
Jo recordo primaveres de tota mena: revoltoses, càlides, fresques, sobtades, tranquil·les...una altra cosa és que ara i avui no sigui com desitjo.Només demanaria que les humitats no calessin els ossos, que els vents no fossin traïdors, que el sol no cremés massa...però ja se sap, no plou , ni neva ni fa res al gust de tothom.
Footing, fas? Ja portes la cinta al cap? ;-)
Doncs per aqui la primavera que fa és pel meu gust, com hauria de ser cada any : tal i com manen els refranys. Però vaja, em penso que ara venen dies més tranquils. Tot arriba...
Si, és clar, com el Bjorn Borj als seus millors temps.
Publica un comentari a l'entrada