Apunts per un dia de Juny

De bon matí m´he topat amb un melic al marxar a la feina. Mig endormiscat, he aixecat la vista encara sorprès a la cara de la noia que s´espera que acabi de treure el cotxe. M´hi topo alguns matins, avui em somriu tímidament. És la mena de noia que quan tenia vint anys somniava que es topés amb mi cada dia quan sortia a buscar l´autobús. Llàstima - he pensat deixant passar amb gentilesa tota la seva esplèndida joventut simplificada en un tros de ventre llis amb un melic que em somreia sorneguer -, arribes vint anys tard.

Apart d´això, un núvol blanc – molt blanc – i lluny, entre sostres de naus industrials. Una dona magrebí, amb xilaba de colors blaus, descansant sota un arbre al parc, al migdia, i un o dos nens corrents com només corren els màrrecs magrebins, com els d´abans, sense cap por, rient sempre pel sol fet de correr. Els primers petanquistes de la temporada, amb el sol baixant, al mateix parc, una mica més lluny, damunt la sorra : calves morenes i mocadors enllustrant bitlles, i aquell espetec després del breu vol brillant del pes de la vida sorgit de mans enlairant-se cercant corbatures perfectes, com vells astrònoms descobrint nous planetes. I res més, o potser encara el passeig per la pista de proves de les primeres orenetes nascudes al poble; o les maduixes collides, la seva dolçor a la boca; o la cuca de llum, després de tant temps, brillant en la foscor més absoluta.

Finalment, em miro el meu melic. Sense comentaris.