Làmpada

L´interruptor és d´aquells que ja no es fan ; de nàcar blanc, rodó, gruixut. Es prem la llum girant-lo cap a la dreta. O era cap a l´esquerra ? No ho recordo, el cas és que no és ni amunt ni avall, els dits s´hi agafen bé. La llum apareix al final del curt trajecte que va de l´interruptor a la làmpada fent via per un cordill blanc trenat, enganxat curosament a la paret. Sota els giravolts verds emergeix un petit sol, i més ensota, un pany de paret, on el guixaire ha dibuixat algunes onades d´escuma blanca. La llum sembla reposar de vella, de llum com de lluna grossa i vella sobre algun mar d´estrany aliatge.Més ensota encara hi ha un rellotge de paret, amb les busques parades no sé si de fa temps. No fa cap soroll, el pèndol resta fix dins la tapa de vidre. Marca una hora que mai sabré realment quina és. El rellotge ja dorm, enfosquit, engolit per la tenebra.

El conjunt cau sobre un forat d´escales grises, de pedra tallada de fa segles, sòbria com el passamà de ferro forjat. Dalt, sota la teulada, les habitacions,de petites balconades, de persianes encordades, queden unides per un petit vestíbul, il.luminat per una finestra. L´aire es filtra d´entre els forats de la mosquitera.La vista descansa un moment a fora, on la llum crema, distorsiona el meu present, com si hagués rebentat el rotllo d´una antiga pel.lícula escalfada per un vell projector atrotinat de cinema mut.

Me´n torno. A la paret abocada sobre l´escala,a  la petitta onada, a les giragonses verdes, a l´estrany aliatge, al cordill trenat i finalment, rera un altre final on el rellotge dorm el son dels justos, premo l´interruptor, ara cap a l´esquerra - o era cap a la dreta ?-No ho recordo, el cas és que no cau d´un clic sobtat; la petita hèlix dóna la volta amb suavitat, i fon la llum sobre la paret.

Baixo les escales.